Els cultius cel·lulars com alternativa a l'experimentació animal
dc.contributor | Llovera i Tomàs, Marta | |
dc.contributor | Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària | |
dc.contributor.author | Alcoverro Mulet, Mercè | |
dc.date.accessioned | 2021-03-22T08:44:09Z | |
dc.date.available | 2021-03-22T08:44:09Z | |
dc.date.issued | 2021-01 | |
dc.description.abstract | La toxicologia és l’estudi dels efectes adversos de productes químics en diversos sistemes biològics, i de forma molt especial en els humans. Engloba diferents àmbits com toxicitat per al desenvolupament, teratogenicitat, carcinogenicitat, mutagènesi, immunotoxicitat, neurotoxicitat i alteració endocrina, entre d’altres i per a dur-ho a terme es necessiten una combinació d’eines in silico, in vitro i in vivo. Tot i això, dels estudis realitzats in vivo amb models animals se’n pretén reemplaçar, reduir, i/o refinar l’ús (principi de les tres erres) i per a fer-ho hi ha noves opcions alternatives: Read-Across (RAx), New Approach Method (NAM) i Next-Generation Risk Assessment (NGRA), impulsades en gran part gràcies al projecte EU-ToxRisk. Aquesta revisió se centra en els models in vitro i algunes de les seves aplicacions concretes (ús en cosmètica, toxicitat reproductiva, toxicitat neurològica i en toxicitat vírica). Els sistemes poden ser més o menys complexos, dinàmics o estàtics, depenent dels punts biològics que es volen testar com pot ser la viabilitat cel·lular, integritat de la membrana, entre d’altres. Hi ha models cel·lulars simples que poden ser cultius cel·lulars primaris, línies cel·lulars contínues o cultius cel·lulars 3D. A més a més, si a aquests se’ls afegeix un grau de complexitat afegint microfluids o accions biofísiques es pot arribar a tenir sistemes més sofisticats com les impressions 3D i els multi-òrgans en un xip. Els models que incorporen una dinàmica de fluids, tensions i intercanvis de nutrients i residus redueixen la distància entre els sistemes in vivo i in vitro. Per a que finalment un model pugui ser utilitzat de forma regular i a més estigui acceptat, ha de ser validat i demostrar que respon a l’objectiu pel qual ha estat dissenyat. Tot i això, hi ha interrogants per resoldre que requereixen d’una constant investigació científica. | ca_ES |
dc.description.abstract | La toxicología es el estudio de los efectos adversos de productos químicos en varios sistemas biológicos, y de forma muy especial en los humanos. Engloba diferentes aspectos como son la toxicidad para el desarrollo, la teratogenicidad, la carcinogenicidad, la mutagénesis, la inmunotoxicidad, la neurotoxicidad y alteración endocrinaentre otros. Para llevarlo a cabo se necesita una combinación de herramientas in silico, in vitro e in vivo. Aun así, los estudios realizados in vivo con modelos animales se pretenden reemplazar, reducir, y/o refinar su uso (principio de las tres erres), y para hacerlo existen nuevas opciones alternativas: Read-Across (RAx), New Approach Method (NAM) y Next-Generation Risk Assessment (NGRA), impulsadas en gran parte gracias al proyecto EU-ToxRisk. Esta revisión se centra en los modelos in vitro y algunas de sus aplicaciones concretas (uso en cosmética, toxicidad reproductiva, toxicidad neurológica y toxicidad vírica). Los sistemas pueden ser más o menos complejos, dinámicos o estáticos, dependiendo de los puntos biológicos que se quieren testar como puede ser la viabilidad celular, integridad de la membrana, entre otros. Hay modelos celulares simples que pueden ser cultivos celulares primarios, líneas celulares continuas o cultivos celulares 3D. Además, si a estos se les adiciona un grado de complejidad añadiendo micro-fluidos o acciones biofísicas, se puede llegar a tener sistemas más sofisticados como las impresiones 3D y los multi-órganos en un chip. Los modelos que incorporan una dinámica de fluidos, tensiones e intercambios de nutrientes y residuos, reducen la distancia entre los sistemas in vivo e in vitro. Para que finalmente un modelo pueda ser utilizado de forma regular y además esté aceptado, tiene que ser validado, además de demostrar que responde a la hipótesis por la cual ha sido diseñado. Aun así, quedan cuestiones pendientes por resolver que requieren de una constante investigación científica. | ca_ES |
dc.description.abstract | Toxicology is the study of the adverse effects of chemicals on various biological systems, and specially on human ones. It encompasses different areas such as developmental toxicity, teratogenicity, carcinogenicity, mutagenesis, immunotoxicity, neurotoxicity and endocrine disruption, among others. Furthermore, in order to do so, a combination of in silico, in vitro and in vivo tools are required. However, in vivo studies with animal models are intended to be replaced, reduced, and/or refined (the principle of the Three Rs), and there are new alternative options to achieve this aim: Read-Across (RAx), New Approach Method (NAM) and Next-Generation Risk Assessment (NGRA), which are driven in large part by the EU-ToxRisk project. This review focuses on in vitro models and some of their specific applications (use in cosmetics, reproductive toxicity, neurological toxicity, and viral toxicity). The systems can be complex to a greater or lesser extent, dynamic or static, depending on the biological endpoints to be tested, such as cell viability, membrane integrity, etc. There are simple cell models that can be primary cell cultures, continuous cell lines, or 3D cell cultures. In addition, if complexity is increased by adding microfluids or biophysical actions, more sophisticated systems such as 3D printing and multiorgan-on-a-chip can be achieved. Models that incorporate fluid dynamics, stresses, and nutrient and waste exchanges reduce the gap between in vivo and in vitro systems. In order for a model to be finally used on a regular basis and also be accepted, it must be validated, and it has to demonstrate that it meets the objective for which it was designed. Nonetheless, there are unresolved questions that require constant scientific research. | ca_ES |
dc.format.extent | VI, 30 p. | ca_ES |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10459.1/70817 | |
dc.language.iso | cat | ca_ES |
dc.rights | cc-by-nc-nd | ca_ES |
dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | ca_ES |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | |
dc.subject.other | Histologia veterinària | ca_ES |
dc.subject.other | Cultius cel·lulars | ca_ES |
dc.subject.other | Experimentació animal | ca_ES |
dc.subject.other | Zootècnia | ca_ES |
dc.subject.other | Veterinària | ca_ES |
dc.title | Els cultius cel·lulars com alternativa a l'experimentació animal | ca_ES |
dc.type | info:eu-repo/semantics/bachelorThesis | ca_ES |