Els cultius cel·lulars com alternativa a l'experimentació animal
Loading...
Date
2021-01
Authors
Alcoverro Mulet, Mercè
Other authors
Llovera i Tomàs, Marta
Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària
Impact
Export
Share
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Abstract
La toxicologia és l’estudi dels efectes adversos de productes químics en diversos sistemes biològics, i de forma molt especial en els humans. Engloba diferents àmbits com toxicitat per al desenvolupament, teratogenicitat, carcinogenicitat, mutagènesi, immunotoxicitat, neurotoxicitat i alteració endocrina, entre d’altres i per a dur-ho a terme es necessiten una combinació d’eines in silico, in vitro i in vivo. Tot i això, dels estudis realitzats in vivo amb models animals se’n pretén reemplaçar, reduir, i/o refinar l’ús (principi de les tres erres) i per a fer-ho hi ha noves opcions alternatives: Read-Across (RAx), New Approach Method (NAM) i Next-Generation Risk Assessment (NGRA), impulsades en gran part gràcies al projecte EU-ToxRisk. Aquesta revisió se centra en els models in vitro i algunes de les seves aplicacions concretes (ús en cosmètica, toxicitat reproductiva, toxicitat neurològica i en toxicitat vírica). Els sistemes poden ser més o menys complexos, dinàmics o estàtics, depenent dels punts biològics que es volen testar com pot ser la viabilitat cel·lular, integritat de la membrana, entre d’altres. Hi ha models cel·lulars simples que poden ser cultius cel·lulars primaris, línies cel·lulars contínues o cultius cel·lulars 3D. A més a més, si a aquests se’ls afegeix un grau de complexitat afegint microfluids o accions biofísiques es pot arribar a tenir sistemes més sofisticats com les impressions 3D i els multi-òrgans en un xip. Els models que incorporen una dinàmica de fluids, tensions i intercanvis de nutrients i residus redueixen la distància entre els sistemes in vivo i in vitro. Per a que finalment un model pugui ser utilitzat de forma regular i a més estigui acceptat, ha de ser validat i demostrar que respon a l’objectiu pel qual ha estat dissenyat. Tot i això, hi ha interrogants per resoldre que requereixen d’una constant investigació científica.