Acompanyament educatiu i social a persones trans* en la infància i l’adolescència
Loading...
Date
2020
Other authors
Càtedra Educació i Adolescència. Universitat de Lleida
Impact
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Abstract
Gran part de la societat continua associant la identitat sexual
amb els genitals, és a dir: s’és nen/noi/home quan es
té penis i s’és nena/noia/dona quan es té vulva. Ara bé, la
identitat de gènere i la identitat sexual d’una persona van
més enllà de l’apreciació dels seus genitals externs.
• Han de separar-se els conceptes d’identitat de gènere,
identitat sexual i expressió de gènere.
• La discriminació, l’exclusió i la violència per motius d’identitat
sexual, identitat de gènere i expressió de gènere succeeixen
amb freqüència a la nostra societat. És especialment
rellevant la transfòbia que té lloc als centres escolars
davant el silenci o el desconeixement del professorat, dels
equips directius i de les mateixes famílies.
• El benestar de les persones trans* depèn, en gran mesura,
del fet que socialment es comprengui la perspectiva
d’identitat sexual, d’identitat de gènere i d’expressió de gènere
des d’una visió positiva de la diversitat humana.
• Atenent als principis generals de la Convenció dels Drets
de l’Infant, i d’acord amb les lleis de protecció estatals i autonòmiques,
ha d’impulsar-se l’acompanyament educatiu i
social dels nens, nenes i adolescents trans* que contempli
el reconeixement de les seves facultats i l’exercici dels
seus drets d’acord amb la seva edat i maduresa.
• Els centres educatius es configuren com un dels espais
de socialització més rellevants en la vida de les persones.
Totes les persones implicades en processos, espais i moments
educatius n’han de prendre consciència per poder
evitar o eliminar possibles desigualtats, dificultats i violències.
• La mirada que adoptem davant la diversitat, els escenaris i
les relacions en què s’estableix l’acompanyament educatiu
i social dels nens, nenes i adolescents trans* als centres
educatius han d’estar intímament relacionada i present en
qualsevol intervenció.
• És necessari el canvi d’un enfocament patologitzador cap
a un enfocament de diversitat en l’acompanyament de la
infància i l’adolescència trans*.