Grau en Enginyeria Forestal
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de grau en Enginyeria Forestal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [Més informació]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessCapacitat de resposta dels boscos mediterranis davant els incendis forestals: paper de l'estructura i composició(2023-07) Fontova Musté, AnnaDegut al canvi global, es preveu que en els propers anys hi hagi una modificació en la composició, estructura i distribució dels boscos mediterranis degut a l’alteració del règim d’incendis, en el que s’espera un increment en la freqüència, intensitat i severitat dels mateixos. Tot i les adaptacions de la vegetació mediterrània als incendis, aquesta alteració pot comprometre la seva capacitat de regeneració. Aquest treball pretén avaluar el paper de la severitat i la composició d’espècies en la capacitat regenerativa post-incendi de les masses forestals mediterrànies. La metodologia per dur-ho a terme es basa, en la generació de perímetres d’incendis ocorreguts entre el 1992 i 2001. A continuació s’ha caracteritzat l’estructura d’aquestes masses (en termes d’àrea basal, fracció de cabuda coberta i riquesa d’espècies) amb dades de l’Inventari Forestal Nacional (IFN) i finalment, s’han avaluat índexs de resiliència, resistència i recuperació. Els resultats obtinguts mostren que diversos anys després, les característiques estructurals que presenten els boscos de quercínies són semblants a les abans de l’incendi, classificant-se com sistemes resilients i resistents. A més, l’estrat arbustiu, es beneficia de la pertorbació gràcies a la disponibilitat de llum, associant una major riquesa d’espècies en els boscos on es redueix més l’àrea basal. El coneixement de la capacitat de resposta front als incendis, permetrà desenvolupar estratègies de gestió forestal que adaptin els boscos al canvi global i afavoreixin la seva resistència i resiliència enfront el nou règim de pertorbacions.
- ItemOpen AccessCàlcul i maximització dels serveis ecosistèmics del parc de la Mitjana(2023-07) Inglés Sala, JosepEl present treball tracta de la posada en valor del parc de la Mitjana i les funcions que aquest realitza. Per a donar això a terme, la primera fase ha consistit en realitzar una introducció de la situació actual de la Mitjana, en segon lloc, s’ha realitzat una estratificació de la vegetació, un inventari forestal per parcel·les i, posteriorment, un càlcul dels serveis ecosistèmics amb una discussió dels mateixos. Per acabar, s’han proposat algunes mesures d’actuació per augmentar aquests serveis ecosistèmics i plantejar una col·laboració amb la població per incentivar el voluntariat i crear consciència.
- ItemOpen AccessEstudi de viabilitat de l’establiment i manteniment d’àrees de baixa càrrega de combustible per mitjà de la plantació de tòfones en els PEG’s d’incendis de la Noguera.(2023) Martí Escolar, ÀlexAquest TFG es basa en l’estudi dels PEG’s de la comarca de la Noguera per tal d’establir la viabilitat de la realització de plantacions de tòfona. Les plantacions de tòfona actuarien com a àrees de baixa càrrega de combustible i servirien com a eina en matèria de prevenció d’incendis. També evitaríem labors de manteniment dels PEG’s. Per tal d’avaluar la viabilitat del establiment i manteniment de les plantacions de tòfona s’estudiaran la tipologia de cada PEG, paràmetres topogràfics, geològics i litològics, condicions hidrològiques i compatibilitat amb els usos del sòl. Cal realitzar una avaluació financera per tal de comprovar que és rentable aquest projecte, per tal de garantir que els beneficis produïts amb les tòfones són superior als costos de silvicultura preventiva que generen el manteniment dels PEG’s. Finalment és determinaran quins PEG’s son viables per a realitzar plantacions de tòfona.
- ItemOpen AccessEfectos del calentamiento y de la deposición de nitrógeno en la vegetación y en el intercambio de gases de efecto invernadero en ecosistemas de montaña pirenaicos(2023) Farré Bret, JúliaEl nitrogen és un dels macronutrients essencials per al bon desenvolupament de les plantes, un excés en els seus nivells pot alterar el creixement normal de les plantes i causar una gran pèrdua de biodiversitat en els sistemes naturals. Els efectes causats per la deposició de nitrogen han estat estudiats en molts experiments. El present projecte pretén analitzar els resultats obtinguts en un estudi que vol comparar els efectes d'addició de nitrogen amb l'escalfament global. L'experiment es va dur a terme en una pastura subalpina situada en l'altiplà de Beille (França). El disseny experimental compta amb 6 blocs de repeticions amb tres tractaments d'addició de nitrogen (0 kgN/ha-any, 5 kgN/ha-any i 30 kgN/ha-any) i dos tractaments d'escalfament (amb presència de cambres obertes (OTC) i sense presència d'aquestes). Una vegada completats els tractaments, amb les dades facilitades de l'experiment, s'exposa en el present projecte una anàlisi de les respostes donades per la vegetació sobre tots dos factors (addició de nitrogen i efecte de l'escalfament de la parcel·la). Les variables analitzades han estat: cobertura i biomassa de les espècies, índexs de diversitat (riquesa específica, índex de Shannon, índex de Simpson i equitabilidad), les variables referents als trets funcionals (àrea foliar específica, contingut de matèria seca de la fulla, forma de vida de Raunkiaer, hàbit de creixement i fenologia) i els fluxos dels gasos d'efecte d'hivernacle (diòxid de carboni i òxid nitrós). Les anàlisis realitzades a partir de la cobertura de les diferents espècies i les mesures de flux d'òxid nitrós no demostren diferències estadísticament significatives (p-valor > 0,05) i, per tant, no podem concloure, a partir dels resultats obtinguts en el present treball que ni l'addició de nitrogen, ni la modificació de les temperatures mitjançant la instal·lació de dispositius OTC, ni la interacció entre tots dos factors tenen un efecte clar sobre la cobertura de les espècies presents ni en els fluxos d'òxid nitrós. Contràriament, per al diòxid de carboni, els tractaments d'addició de nitrogen i la instal·lació de dispositius OTC afecten les mesures i s'observen diferències estadísticament significatives, però no hi ha una interacció clara entre tots dos factors. En canvi, per a l'òxid nitrós, no hi ha diferències estadísticament significatives en els fluxos en funció dels tractaments de nitrogen ni l'addició del dispositiu OTC.
- ItemOpen AccessEstructura dels sòls del solsonès a través d'anàlisi d'imatges(2023) Rubí Camprubí, DeviAquest treball tracta de la importància de la porositat dels sòls pel que fa a l’estabilitat que presenten, ja que ens dóna informació de l’estructura del sòl i aquesta influeix directament en l’estabilitat dels sòls davant de l’erosió, la seva capacitat d’emmagatzemar carboni i producció d’aliments. S’ha analitzat la porositat de diferents mostres de sòl de diferents usos de sòl; forestals, agrícoles i de prat del Solsonès, mitjançant el mètode d’anàlisi d’imatges de làmines primes de sòls, obtingudes a partir de mostres inalterades. A partir d’aquestes làmines s’han obtingut imatges de la porositat utilitzant diferents filtres polaritzadors, amb les que s’han identificat els diferents orígens dels porus; bioporus i porus d’empaquetament. Tot i que les diferències són poc significatives, els resultats mostren que els sòls agrícoles presenten un menor percentatge tan de porus com de bioporus, i els de prat el major, classificant-se com a altament porosos. A partir d’aquests resultats es fa una recerca i una comparació amb els resultats obtinguts a través d’altres mètodes d’anàlisi de l’estabilitat del sòl (proves de estabilitat dels agregats) per a validar o refusar aquests resultats. Addicionalment, es conclou que caldrien més repeticions en ambdós mètodes per obtenir una millor validesa estadística.