Grau en Enginyeria Forestal
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de grau en Enginyeria Forestal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [Més informació]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessEfectos del calentamiento y de la deposición de nitrógeno en la vegetación y en el intercambio de gases de efecto invernadero en ecosistemas de montaña pirenaicos(2023) Farré Bret, JúliaEl nitrogen és un dels macronutrients essencials per al bon desenvolupament de les plantes, un excés en els seus nivells pot alterar el creixement normal de les plantes i causar una gran pèrdua de biodiversitat en els sistemes naturals. Els efectes causats per la deposició de nitrogen han estat estudiats en molts experiments. El present projecte pretén analitzar els resultats obtinguts en un estudi que vol comparar els efectes d'addició de nitrogen amb l'escalfament global. L'experiment es va dur a terme en una pastura subalpina situada en l'altiplà de Beille (França). El disseny experimental compta amb 6 blocs de repeticions amb tres tractaments d'addició de nitrogen (0 kgN/ha-any, 5 kgN/ha-any i 30 kgN/ha-any) i dos tractaments d'escalfament (amb presència de cambres obertes (OTC) i sense presència d'aquestes). Una vegada completats els tractaments, amb les dades facilitades de l'experiment, s'exposa en el present projecte una anàlisi de les respostes donades per la vegetació sobre tots dos factors (addició de nitrogen i efecte de l'escalfament de la parcel·la). Les variables analitzades han estat: cobertura i biomassa de les espècies, índexs de diversitat (riquesa específica, índex de Shannon, índex de Simpson i equitabilidad), les variables referents als trets funcionals (àrea foliar específica, contingut de matèria seca de la fulla, forma de vida de Raunkiaer, hàbit de creixement i fenologia) i els fluxos dels gasos d'efecte d'hivernacle (diòxid de carboni i òxid nitrós). Les anàlisis realitzades a partir de la cobertura de les diferents espècies i les mesures de flux d'òxid nitrós no demostren diferències estadísticament significatives (p-valor > 0,05) i, per tant, no podem concloure, a partir dels resultats obtinguts en el present treball que ni l'addició de nitrogen, ni la modificació de les temperatures mitjançant la instal·lació de dispositius OTC, ni la interacció entre tots dos factors tenen un efecte clar sobre la cobertura de les espècies presents ni en els fluxos d'òxid nitrós. Contràriament, per al diòxid de carboni, els tractaments d'addició de nitrogen i la instal·lació de dispositius OTC afecten les mesures i s'observen diferències estadísticament significatives, però no hi ha una interacció clara entre tots dos factors. En canvi, per a l'òxid nitrós, no hi ha diferències estadísticament significatives en els fluxos en funció dels tractaments de nitrogen ni l'addició del dispositiu OTC.
- ItemOpen AccessEstructura dels sòls del solsonès a través d'anàlisi d'imatges(2023) Rubí Camprubí, DeviAquest treball tracta de la importància de la porositat dels sòls pel que fa a l’estabilitat que presenten, ja que ens dóna informació de l’estructura del sòl i aquesta influeix directament en l’estabilitat dels sòls davant de l’erosió, la seva capacitat d’emmagatzemar carboni i producció d’aliments. S’ha analitzat la porositat de diferents mostres de sòl de diferents usos de sòl; forestals, agrícoles i de prat del Solsonès, mitjançant el mètode d’anàlisi d’imatges de làmines primes de sòls, obtingudes a partir de mostres inalterades. A partir d’aquestes làmines s’han obtingut imatges de la porositat utilitzant diferents filtres polaritzadors, amb les que s’han identificat els diferents orígens dels porus; bioporus i porus d’empaquetament. Tot i que les diferències són poc significatives, els resultats mostren que els sòls agrícoles presenten un menor percentatge tan de porus com de bioporus, i els de prat el major, classificant-se com a altament porosos. A partir d’aquests resultats es fa una recerca i una comparació amb els resultats obtinguts a través d’altres mètodes d’anàlisi de l’estabilitat del sòl (proves de estabilitat dels agregats) per a validar o refusar aquests resultats. Addicionalment, es conclou que caldrien més repeticions en ambdós mètodes per obtenir una millor validesa estadística.
- ItemOpen AccessEfectes del canvi global sobre la diversitat funcional vegetal en una fageda dels pirineus orientals (Vall de Gresolet)(2022) Varela Pérez, KilianA l’any 1984 es va portar a terme un estudi mitjançant una sèrie de mostrejos on es va observar que la composició d’espècies a la fageda de la Vall de Gresolet, situada als Pirineus Orientals, era molt diversa. Trenta anys després d’aquest primer estudi, a l’any 2015, es va fer un nou mostreig, aproximadament als mateixos punts de mostreig que s'havien registrat anteriorment. Els resultats van mostrar canvis en la composició de les espècies vegetals durant aquest període degut a l’aturada de l’activitat fustanera que s’hi produïa a la zona a més de l’escalfament propiciat pel canvi climàtic. En aquest treball ens proposem investigar els canvis durant aquest període en la diversitat funcional, tant de tipus funcionals com de d’atributs funcionals. Utilitzant el conjunt de dades d'espècies d'ambdós períodes a més de bases de dades d'informació escrita i de bases de dades d’atributs funcionals com TRY o LEDA, s'aplicaren mètodes multivariants per determinar el paper relatiu dels factors canviants, tant climàtics com de gestió, en les respostes de la flora d'aquesta antiga fageda molt diversa.
- ItemOpen AccessMetodologia per la valoració dels danys ocasionats per la fauna cinegètica en zones agrícoles i forestals ubicades al Solsonès(2022-07) Garcia Rodríguez, JosepCada any estan incrementant els danys en zones forestals i agrícoles, ocasionats per l'increment poblacional de la fauna cinegètica. En aquest treball s'ha estudiat el dany en les dues zones. La metodologia de mostreig ha estat diferent en cada zona. En la zona agrícola s'ha utilitzat un dron per mesurar els danys reals en l'època de sembrar i just abans de segar. En canvi, per la zona forestal, s'ha dissenyat una fitxa per poder estimar el consum de vegetació herbàcia, arbustiva i arbòria. També s'ha quantificat el dany en l'escorça d'espècies arbustives i arbòries. Aquests mostrejos s'han realitzat en dues èpoques diferents, durant l'estiu-tardor del 2021 i a la primavera del 2022. S'ha observat que a la primavera hi ha un major consum herbaci i durant la tardor predomina el consum de brots arbustius. El dany a l'escorça d'arbustos és provocat principalment pel cabirol (Capreolus capreolus) i es concentra en els mesos estivals. En les espècies arbòries, els principals causants del dany ha estat el porc senglar (Sus scrofa) i el cérvol (Cervus elaphus). Finalment, a partir dels grups de defecacions d'aquests individus, s'ha pogut estudiar la distribució de la fauna cinegètica en les dues èpoques de mostreig.
- ItemEmbargoDiferències poblacionals d’Heterobasidion annosum (s.l.) en funció de la gestió forestal(2022) Ceausu, AlexandraLa gestió forestal afavoreix la proliferació del fong patogen Heterobasidion annosum (s.l.), que infecta boscos sans mitjançant la germinació d’espores sobre la superfície de soques creades en les tallades. Des de la soca, l’H. annosum infecta als arbres del voltant mitjançant contactes entre arrels, permetent que un mateix individu d’Heterobasidion colonitzi diversos arbres. El nombre d’individus d’Heterobasidion en un bosc pot indicar el nombre d’infeccions que hi ha hagut i quines pràctiques forestals estan associades a major risc d’infecció. En el context Pirinenc, sabem que Heterobasidion està present en avetoses, però es desconeix si ha estat afavorit per la gestió forestal. Aquest estudi compara el nombre i la mida dels individus d’Heterobasidion en centres de mortalitat situats en un bosc amb intervenció silvícola en els darrers 50 anys i en un bosc sense intervenció. S’han realitzat 198 encreuaments entre 67 aïllaments. En els centres de mortalitat del bosc intervingut s’han trobat, de mitjana, 6,49 individus, ocupant cadascun un 15% de la superfície del centre de mortalitat. En el bosc no intervingut s’han trobat 2,91 individus ocupant un 33% de la superfície. Els resultats indiquen que la gestió forestal podria estar afavorint l’aparició de nous individus i facilitant l’atac a més arbres.