Llibres / Capítols de llibre (Càtedra Educació i Adolescència)

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 9
  • Item
    Open Access
    Acompanyament educatiu i social a persones trans* en la infància i l’adolescència
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2020) Rodríguez Pérez, Sara; Urrea Monclús, Aida
    Gran part de la societat continua associant la identitat sexual amb els genitals, és a dir: s’és nen/noi/home quan es té penis i s’és nena/noia/dona quan es té vulva. Ara bé, la identitat de gènere i la identitat sexual d’una persona van més enllà de l’apreciació dels seus genitals externs. • Han de separar-se els conceptes d’identitat de gènere, identitat sexual i expressió de gènere. • La discriminació, l’exclusió i la violència per motius d’identitat sexual, identitat de gènere i expressió de gènere succeeixen amb freqüència a la nostra societat. És especialment rellevant la transfòbia que té lloc als centres escolars davant el silenci o el desconeixement del professorat, dels equips directius i de les mateixes famílies. • El benestar de les persones trans* depèn, en gran mesura, del fet que socialment es comprengui la perspectiva d’identitat sexual, d’identitat de gènere i d’expressió de gènere des d’una visió positiva de la diversitat humana. • Atenent als principis generals de la Convenció dels Drets de l’Infant, i d’acord amb les lleis de protecció estatals i autonòmiques, ha d’impulsar-se l’acompanyament educatiu i social dels nens, nenes i adolescents trans* que contempli el reconeixement de les seves facultats i l’exercici dels seus drets d’acord amb la seva edat i maduresa. • Els centres educatius es configuren com un dels espais de socialització més rellevants en la vida de les persones. Totes les persones implicades en processos, espais i moments educatius n’han de prendre consciència per poder evitar o eliminar possibles desigualtats, dificultats i violències. • La mirada que adoptem davant la diversitat, els escenaris i les relacions en què s’estableix l’acompanyament educatiu i social dels nens, nenes i adolescents trans* als centres educatius han d’estar intímament relacionada i present en qualsevol intervenció. • És necessari el canvi d’un enfocament patologitzador cap a un enfocament de diversitat en l’acompanyament de la infància i l’adolescència trans*.
  • Item
    Open Access
    Agència infantil i adolescent i activisme digital en l’educació per als drets de la infància i la ciutadania global
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2020) Martínez Sainz, G.; Barry, M.; Urrea Monclús, Aida
    En aquest monogràfic, es presenten algunes recomanacions sobre com cal incorporar de manera estratègica i significativa les tecnologies digitals en l’ECG. L’Educació per a la Ciutadania Global (ECG) pretén empoderar als estudiants per a que s’involucrin i assumeixin un rol actiu tant local, nacional com globalment, per afrontar i resoldre reptes globals, i així, convertir-se en contribuïdors per un món més just, pacífic, tolerant, inclusiu, segur i sostenible (UNESCO, 2018, p. 6). • Hi ha principis claus de l’ECG que coincideixen amb el treball emergent sobre l’Educació per a la Ciutadania Digital (ECD), els quals estan identificats en el present estudi: drets, relacions, responsabilitats, identitat, agència i compromís. • S’identifiquen les pràctiques pedagògiques que donen suport a l’ús de tecnologies digitals per a l’ECG (creació, circulació, conexió i col·laboració), la qual cosa representa diferents oportunitats i nivells de participació dels estudiants. El seu compromís amb aquestes pràctiques en l’ECG fomenta l’agència entre els joves a través de polítiques participatives. • Plataformes digitals, com Twitter, creen espais en línia per al desenvolupament professional que són inclusius, flexibles y generatius, per poder compartir idees, intercanviar coneixement i reduir la sensació d’aïllament que alguns professors de l’ECG apunten. • Cal donar èmfasi als professors com a mediadors que faciliten l’aprenentatge a través de l’ús estratègic de tecnologies digitals per permetre connexions i relacions, mentre reconeixen que aquestes tecnologies són merament eines addicionals a l’ECG. • Les tecnologies digitals són clau per empoderar els nens i adolescents amb l’objectiu d’afirmar els seus drets de participació en assumptes cívics, socials i polítics que els afecten i evitar la marginació i la incomprensió amb què es troben en el seu dia a dia. • L’activisme digital dóna als nens, nenes i adolescents l’oportunitat de participar activament en debats públics; per expressar preocupacions polítiques i influenciar l’agenda dels polítics, de les organitzacions i dels ens públics; per connectar, així, dins i més enllà dels seus grups socials i comunitats, a fi de generar nous llocs de trobada com a ambients d’aprenentatge; i organitzar accions col·lectives per al seu propi benefici i per al de la seves comunitats. • Els mestres i els educadors han de ser conscients dels reptes que les tecnologies digitals generen amb l’objectiu d’ajudar els nens, nenes i adolescents a navegar per aquests desafiaments i vèncer-ne els riscos que suposen.
  • Item
    Open Access
    La infància i l’adolescència de la ciutat de Lleida. Informe 2009 - 2010
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2011) Balsells, M. Àngels; Coiduras Rodríguez, Jordi L.; Ballesté, Joan; Adrover, Àngels; Vaquero Tió, Eduard
    Les dades publicades per governs i altres institucions internacionals sobre la infància i l’adolescència són un referent interessant sobre realitats àmplies, estatals o internacionals. Malgrat la seva oportunitat i utilitat ofereixen una visió limitada en relació a realitats més properes com la ciutat. D’això es deriva la necessitat d’aproximacions a nivell micro per a conèixer amb més detall el benestar dels ciutadans i dels infants en particular. La descentralització de les competències de govern i l’aproximació de l’administració municipal als ciutadans suposa un grau de responsabilitat municipal gens menyspreable en la gestió de la despesa social. L’exercici eficient d’aquestes facultats solament pot basar-se en estudis que permetin actuar de forma local de manera més precisa i informada.
  • Item
    Open Access
    Nens, nenes i adolescents en acolliment i adopció: propostes per a la seva atenció educativa a centres de primària i secundària
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2019) Jiménez-Morago, Jesús M.; Carrera, P.; Cortada, N.
    El centre educatiu ha de facilitar la incorporació de la infància i l’adolescència en acolliment i adopció mitjançant un pla personalitzat d’acollida que inclourà una avaluació inicial que guiï l’atenció educativa. Un pla proactiu de protecció enfront de la discriminació seria també recomanable, així com un sistema d’avaluació flexible i mesures disciplinàries en positiu. També resulta essencial una bona comunicació i cooperació amb la família o els responsables del menor i la coordinació amb el servei d’orientació. El procés d’aprenentatge es facilitarà enormement si es dona una vinculació positiva entre el menor i el seu professor o professora, per la qual cosa és imprescindible respondre des de la comprensió, el suport i l’afecte, establint límits clars i ferms de forma predictible i evitant les sancions que puguin ser percebudes com a rebuig.
  • Item
    Open Access
    GENER@T. Programa socioeducatiu per a la prevenció de la violència de gènere en parelles adolescents: implementació i avaluació
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 2019) Mateos Inchaurrondo, Ainoa; Urrea Monclús, Aida; Llanes, Juan; Izquierdo Santaulària, Robert
    L’objectiu d’aquest monogràfic és presentar els resultats d’una recerca avaluativa basada en evidències. Aquesta recerca ha tingut dos objectius generals: 1. Valorar l’impacte del programa GENER@T. 2. Identificar criteris de bones pràctiques per al desenvolupament d’accions preventives en violència de gènere en l’adolescència. Al llarg de les pàgines següents, volem donar resposta a les premisses de treball que han guiat la recerca: quins aspectes faciliten o obstaculitzen el desenvolupament del programa?; quina és la tipologia de participants amb la qual el programa és més eficaç?; quin impacte ha tingut el programa?