Grau en Història de l'Art
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de grau en Història de l'Art de la Facultat de Lletres [Més informació]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessFuria española: elaboració d’un estudi i exposició a partir del fons especial Francesc Betriu(2024) Coroian, Antonio AlinL’objectiu d’aquest treball és l’estudi d’una part dels fons especial Francesc Betriu i l’elaboració d’una exposició a partir dels seus materials dispositats a la Biblioteca de Lletres de la UdL. La investigació se centra en el segon llargmetratge del director català, Furia española. Rodada a les acaballes de l’estiu del 1974, la pel·lícula va viure una persecució per part de la censura, que es traduí en vint-i-tres talls del muntatge final. Aquestes i altres vicissituds allargaren l’estrena de la pel·lícula el juliol del 1975. A partir de l’anàlisi dels diferents esdeveniments que van ocórrer al voltant de la creació de la pel·lícula, aquest treball tracta de documentar el muntatge expositiu que acompanyà la projecció de la versió restaurada de Furia española per Filmoteca de Catalunya a la Universitat de Lleida.
- ItemOpen AccessLa caixa de fotografies que el iaio va deixar : la colònia industrial i cimentera de Xerallo a través de la conservació i catalogació d’un fons fotogràfic(2024) Bigorra Bergés, AlegriaAmb una càmera i la intenció de captar la nova vida a la colònia industrial i cimentera de Xerallo, activa al segle XX i actualment abandonada, Josep Maria Bergés Rugall va produir una sèrie de fotografies al territori del Pallars Jussà durant les dècades de 1950 i 1960. Per tal d’organitzar el fons fotogràfic de caràcter familiar, aquest treball se sosté sobre tres pilars essencials, basats en la reflexió sobre la rellevància del patrimoni industrial i el patrimoni fotogràfic, conceptes que conflueixen en la cimentera de Xerallo; la contextualització històrica, social, urbanística i arquitectònica del conjunt industrial, enaltint la importància del fons com a document visual de la seva existència; i l’anàlisi de la conservació i salvaguarda del Fons Josep Maria Bergés Rugall mitjançant la catalogació de les fotografies en negatiu i les còpies en positiu, concebent-se com a elements d’un elevat valor patrimonial, adquirint una significació estètica i actuant com a testimonis del valor dels records i de la vida del seu propietari.
- ItemOpen AccessEsglésia parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu del Cogul. Una mirada al passat(2022) Gort Pretel, ElisabetL’església Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu del Cogul va ser construïda durant la primera meitat del segle XIX, hereva de l’empresa edilícia que s’havia endegat en tot el territori català, durant el segle XVIII, però sobretot durant la segona meitat. Per tant, l’església combina l’estètica barroca preponderant del segle XVIII i el nou llenguatge neoclàssic, l’estil imperant a principis del segle XIX. De la influència d’ambos estils neix una creació única i peculiar, en la que hi destaca la portalada barroca, però amb una clara influència academicista, que es fa evident en tota la façana principal. La seva fàbrica es distingeix per altres aspectes, comuns dins de l’estil de l’època, ja que es tracta d’una planta de saló amb transsepte, i una cúpula i cimbori octogonal al centre, a més a més d’un absis poligonal estilitzat que contrasta amb l’ampli cor situat als peus de l’edifici. A la seva dreta, s’eleva el símbol del poble, un campanar alt de dos cossos rematat per una cúpula vuitavada.
- ItemOpen AccessEl Mausoleo de Gala Placidia en Rávena: análisis iconográfico y estado de la cuestión(2021) Negre Cuenca, CeciliaEl Mausoleo de Gala Placidia, con su peculiar ubicación y sus enigmáticos mosaicos, muestra las principales características del arte paleo-bizantino y de los primeros años del cristianismo como religión oficial del Imperio Romano; asimismo, nos permite comprender la conjunción de dos pensamientos y conjuntos de ideas muy diferentes entre sí, como son la religión pagana y la cristiana, siendo el objeto de nuestro estudio un claro ejemplo del paso de una decoración pagana a una cristiana y de la remanencia de algunos iconos y la incorporación de otros nuevos. Así pues, este estudio consiste en la contextualización de este edificio dentro de la línea cronológica del Imperio Bizantino y del arte paleo-bizantino, correspondiente a los inicios del mismo, así como un amplio estudio iconográfico de sus mosaicos y de las diferentes teorías que existen al respecto. Finalmente, tras un completo repaso por las diferentes intervenciones de restauración y, sobre todo, de conservación, trataremos brevemente de mostrar la influencia que ha supuesto este edificio para construcciones posteriores.
- ItemOpen AccessEls canvis artístics produïts durant el regnat d’Akhenaton(2021-06) Mallafré Mateu, ArnauEl present treball és una anàlisi sobre els canvis artístics produïts durant el regnat d’Akhenaton. En primer lloc, realitzarem un context històric on presentarem el regnat d’Amenhotep III, fet que ens permetrà observar, de manera més clara, les reformes que realitzà Akhenaton posteriorment en els àmbits sociopolític i religiós, amb la implementació del culte a la divinitat solar Aton. En segon lloc, ens centrarem en l’anàlisi artística, en primera instància dels precedents per observar quin tipus de temàtiques, conceptes i formes artístiques romanen i quines són rebutjades en l’estil amarnià. A continuació, versarem el nostre estudi sobre les obres d’art produïdes durant el regnat d’Akhenaton, centrant-nos en les modificacions i canvis que introdueix, i si aquests tenen continuïtat amb la mort del faraó, o si pel contrari són rebutjats i es produeix un retorn a l’ortodòxia.