Any: 2017 Núm.: 27
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessNoves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)(Edicions de la Universitat de Lleida, 2017) Prades Painous, MarcSituada al sud-oest de Catalunya, la Terra Alta és una comarca amb un vast patrimoni arqueològic, objecte de diverses intervencions des d’inicis de segle xx. No obstant això, aquestes intervencions han estat aïllades i, a excepció d’alguns casos, no han permès desenvolupar línies de recerca exhaustivament focalitzades en el poblament protohistòric, fet que posa aquest espai en una situació de desavantatge respecte les àrees veïnes del Matarranya i el Curs Inferior de l’Ebre, on sí que abunda la recerca en aquest sentit. A falta d’aprofundir en un estudi arqueològic macroespacial del territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria, forma part dels objectius d’aquest assaig introduir un conjunt de noves aportacions al respecte, les quals són resultants del tractament de bases de dades i estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).
- ItemOpen AccessAnálisis comparativo de los estudios carpológicos de la Depresión del Ebro durante el III y I milenio a. C. Un estado de la cuestión(Edicions de la Universitat de Lleida, 2017) Tarongi Chavarri, MiguelEn este análisis se recopilan los estudios carpológicos de época protohistórica realizados en la Depresión del Ebro. Esta región presenta unas condiciones climáticas y ecológicas concretas que la definen. Las poblaciones sedentarias aquí establecidas se adaptaron al medio y desarrollaron producciones agrarias bastante similares por toda la depresión. A pesar de la escasez de datos carpológicos en gran parte del territorio, salvo en las comarcas del Cinca y las de la provincia de Lleida, se han podido consolidar ciertas ideas ya existentes sobre la evolución y desarrollo de la agricultura en este periodo, además de aportar otras nuevas. Para continuar investigando los procesos agrícolas protohistóricos en la región, es de vital importancia realizar nuevos análisis carpológicos en las áreas pobremente estudiadas.
- ItemOpen AccessArs sine scientia nihil est. El incierto devenir de la documentación gráfica del Patrimonio Arqueológico-Arquitectónico(Edicions de la Universitat de Lleida, 2017) Puche, Josep M.Se puede afirmar que hay una crisis conceptual de la arqueología. Y el dibujo arqueológico no es ninguna excepción, al contrario, ya que la irrupción de nuevas tecnologías de captura de la realidad (SMCD) y de su representación han evidenciado las carencias históricas de las que ha adolecido. En este artículo pretendemos mostrar una situación que imaginamos paradójica; la implementación de las nuevas tecnologías de documentación en un entorno con grandes carencias conceptuales. Y mostrar los riesgos que observamos así como las potencialidades que mostrarían una correcta aplicación de las nuevas tecnologías en la Documentación Gráfica de la Arquitectura en arqueología.
- ItemOpen AccessLes estructures de l’edat del bronze de la Plana del Castell – Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès, Barcelona)(Edicions de la Universitat de Lleida, 2017) Guàrdia, Marc; Francès i Farré, JoanEn aquest treball ens centrem a exposar les troballes arqueològiques de l’edat del bronze localitzades en el transcurs de les obres de seguiment dels vials al voltant del Sincrotró de Cerdanyola del Vallès, prop de Barcelona. Es tracta d’una agrupació de tres fosses: un hipogeu funerari, amb sis individus inhumats, i dues sitges. L’estudi del material ceràmic exhumat, així com la realització de quatre datacions radiocarbòniques han permès establir el marc cronològic en un moment de consolidació de l’edat del bronze. També es proposa una interpretació del caràcter ritual documentat en una de les fosses properes a l’estructura d’enterrament. Mereix especial atenció la troballa d’un fragment d’una pedra gravada, tal vegada, part d’una estela.
- ItemOpen AccessAproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles vi-v ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)(Edicions de la Universitat de Lleida, 2017) Castellano Aragonés, AlbaAquest treball neix davant la necessitat d’omplir una part del buit existent en la plana occidental catalana sobre el període de l’ibèric antic (segles vi-v ane), a partir de l’estudi de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). La caracterització que es presenta en el treball comprèn l’evolució urbanística de l’assentament entre els períodes del primer ferro i l’ibèric antic, així com l’estudi dels elements ceràmics (a partir d’anàlisi estadística) apareguts en la fortalesa en aquest període. Mitjançant aquest estudi es pretén realitzar una aproximació a aquest moment de canvi en l’assentament, ple d’innovacions tecnològiques i canvis culturals, els quals duen implícit un flux d’idees entre altres pobles del Mediterrani i els pobladors autòctons, reflectit en l’arquitectura i els materials recuperats als Vilars.