Llibres / Capítols de llibre (Química, Física i Ciències Ambientals i del Sòl)

Permanent URI for this collection

https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/68776

Browse

Now showing 1 - 5 of 12

Open Access
Sensores de conductividad eléctrica aparente para el análisis de la variabilidad del suelo en Agricultura de Precisión
(2022) Martínez Casasnovas, José Antonio; Arnó Satorra, Jaume; Escolà i Agustí, Alexandre
Los suelos son un recurso natural fundamental en agricultura, ya que sustentan la vida de las plantas. El conocimiento de sus propiedades y cómo varían en el espacio es fundamental para mantener su productividad y para la toma de decisiones adecuadas sobre su manejo. No obstante, y dadas las características intrínsecas de los suelos de ser entes naturales que se desarrollan en profundidad, los hace difíciles de estudiar y de determinar su variabilidad en un grado de detalle adecuado para aplicaciones en Agricultura de Precisión. No obstante, desde la expansión de las tecnologías de la información geográfica (SIG, Teledetección, GNSS), y de métodos de interpolación espacial, la percepción y la obtención de mapas del suelo o de propiedades de los suelos está cambiando. Así, dentro del ámbito de las técnicas y tecnologías de la Agricultura de Precisión, los sensores que miden la conductividad eléctrica aparente del suelo (CEa) pueden ser una alternativa a tener en cuenta para poder inferir la variabilidad de las propiedades del suelo en cada punto de una parcela agrícola. Estos sensores se utilizan cada vez más para comprender y evaluar cómo varía espacialmente el suelo y también para definir zonas de manejo diferenciado en parcelas agrícolas, tanto en cultivos extensivos como en plantaciones frutícolas. En el presente artículo se explica qué es y qué mide la conductividad eléctrica aparente del suelo y con qué propiedades del suelo se puede correlacionar. También, los dos tipos de sensores que miden la CEa en continuo y que se utilizan en aplicaciones de Agricultura de Precisión: contacto galvánico directo e inducción electromagnética. Finalmente se exponen diversas aplicaciones de esta tecnología llevadas a cabo por el Grupo de Investigación en AgróTICa y Agricultura de Precisión de la Universitat de Lleida y Agrotecnio-CERCA Center en fruticultura, viñedo y cultivos extensivos.
Open Access
Metodologia per al diagnòstic hidrològic i morfosedimentari de cursos fluvials : l'exemple del riu Segre
(Universitat de Lleida. Grup de Recerca de Dinàmica Fluvial (RIUS), 2012-12-10) Tuset Mestre, Jordi; Vericat Querol, Damià; Batalla, Ramon J.
El Règim Natural de Cabals (i.e. RNC) d’un riu, respon al rang complet de variació intra- i interanual del seu règim hidrològic, amb les seves característiques associades a una determinada magnitud, estacionalitat, durada i freqüència dels cabals; aquests elements son crítics per a mantenir la dinàmica fluvial i amb ella la del funcionament de l’ecosistema. Des d’un punt de vista físic les crescudes aporten al sistema fluvial l’energia indispensable per a que es produeixi erosió i transport de sediments a la llera, mantenint activa, d’aquesta manera, la dinàmica morfosedimentària del riu. Tot i així, les crescudes son un dels elements que acostumen a experimentar més modificacions amb la regulació del cabal a través dels embassaments; si la seva energia queda alterada per una disminució sostinguda en la magnitud i la freqüència, el sistema fluvial reacciona amb una reducció de la llera activa i permet a la vegetació perenne colonitzar un espai anteriorment actiu des del punt de vista morfosedimentari. L’alteració del règim de cabals de crescuda és l’element que directament més relació té amb la dinàmica sedimentaria. L’impacte sobre la morfodinàmica és variable però pot arribar a ser important depenent de l’emplaçament i del grau de regulació, així com de la gestió de les descàrregues de cabal des de les preses. En molts casos, una gestió més lligada a la dinàmica del riu aigües avall podria contribuir a minimitzar alguns dels seus efectes. El tram mig del Segre té tres infraestructures que modifiquen el seu RNC i la seva dinàmica morfosedimentària, i.e. l’embassament d’Oliana, l’embassament de Rialb i el canal d’Urgell, que regulen i/o detrauen directament cabals del riu i alteren el transport sòlid. En aquest cas examinem l’impacte de les infraestructures sobre la hidrologia i la morfologia mitjançant tres fases de treball: a) Caracterització hidrològica general, basada en dues etapes, encaminades a la caracterització del règim natural, com a estat de referència i a l'avaluació de l'alteració hidrològica dels cabals màxims, gràcies als índex d’alteració de crescudes. El resultat final ha estat la valoració del règim de crescudes del tram en estudi, a partir d’una metodologia adaptada del treball ‘Índices de Alteración Hidrológica en Ríos’ de Martínez i Fernández (2006) i completada amb el treball de Batalla et al. (2004). b) Anàlisi d’hidrogrames de crescuda, basada en l’estudi de la forma i estacionalitat de diferents hidrogrames representatius registrats a les diferents estacions d’aforament, que permeten analitzar les alteracions produïdes pels embassaments d’Oliana i Rialb. c) Anàlisi de l’evolució morfològica, basada en l’estudi dels canvis morfològics a partir de fotografies aèries de diferents períodes. L’estudi s’inicia l’any 1956, període considerat de referència. A partir d’aquest període s’estudien els canvis en l’extensió i tipologia de les unitats morfològiques en base a l’aparició d’infraestructures de regulació i el corresponent canvi en la freqüència i magnitud de les riuades.
Open Access
Mesura i mostreig de variables geomorfològiques
(Universitat de Lleida. Grup de Recerca de Dinàmica Fluvial (RIUS), 2012-07-04) Vericat Querol, Damià; Batalla, Ramon J.
La mesura de variables hidrosedimentaries i morfològiques utilitzant sistemes comuns i homologats internacionalment és fonamental a l’hora de portar a terme projectes científics en el camp de la hidrologia i la geomorfologia fluvial, i també com a base per al disseny i realització de pràctiques de conservació, control i restauració de trams fluvials en els nostres rius. En aquest treball es presenta un recull de tècniques i productes àmpliament utilitzats en aquest camp que poden ser d’utilitat en qualsevol de les branques d’aquestes disciplines científiques i afins (e.g. ecologia de rius). És important assenyalar la importància, d’una banda, de fer servir les mateixes tècniques de mesura per a poder comparar i interpretar els resultats posteriors, especialment si els treballs els porten a terme diferents equips d’observadors, i en segon lloc, la importància d’intentar mantenir una continuïtat temporal en les mesures, especialment en conques experimentals (normalment més estables), però també en conques sotmeses a canvi, que beneficiaran tant la reavaluació periòdica dels objectius científics a les primeres i de gestió a les segones, així com l’alimentació, calibració i validació de models de predicció a llarg termini. L’objectiu d’aquest treball és, per tant, la redacció d’un document de guia per a la mesura i el mostreig de variables hidrosedimentàries i morfològiques en base amb l’experiència obtinguda en l’ús de les instal·lacions de la conca experimental de la Ribera Salada, així com de l’experiència del personal del CTFC-UdL adquirida durant la seva etapa professional en el camp de la geomorfologia fluvial i la hidrologia. Es descriuen les variables a mesurar i/o controlar per a la realització de caracteritzacions de caràcter hidrològic, sedimentari i morfològic. Per a cadascuna d’elles es descriu la informació tècnica de la instrumentació a emprar i els mètodes de mesura i mostreig a seguir amb exemples gràfics. S’inclouen tant aspectes relacionats amb la mesura directa com també la descripció d’aparells automàtics que mesuren i registren dades autònomament, amb exemples sobretot de la Ribera Salada, en la que es treballa des de 1998. S’indiquen, així mateix, projectes i publicacions que mostren l’experiència dels autors en la temàtica i proporcionen eines de consulta i exemples. El document posa un èmfasi especial en el mostreig i mesura directe per part d’un observador. En aquest sentit, al final de cada apartat i a mode de guia es fan una sèrie de recomanacions bàsiques que cal tenir en compte per a portar a terme l’activitat concreta. En el nostre cas ens hem centrat en recomanacions sobre: 1) mesura del cabal, 2) mostreig granulomètric, 3) mostreig de sediment en suspensió, 4) mostreig de càrrega de fons, i 5) geometria hidràulica.
Open Access
Apuntes sobre procesos erosivos
(Universitat de Lleida. Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, 1999) Batalla, Ramon J.; Poch, Rosa M.
Este libro de apuntes forma parte del material teórico de las asignaturas de Geografía Física Aplicada, Hidrología de Superfície y Conservación de Suelos, Degradación y Conservación de Suelos, Tecnología de Suelos, y Manejo de Suelos y Aguas, y tiene los siguientes objetivos: a) la comprensión los procesos y las causas de la erosión de suelos en general, y de la hídrica en particular, y sus implicaciones ambientales, b) la descripción de algunas de las las principales técnicas de medición, experimentación y control de los procesos erosivos, y c) la descripción de la distribución espacial del fenómeno de la erosión, con un énfasis especial en los procesos erosivos en áreas de clima mediterráneo El libro se inicia el tema con la presentación de la erosión como uno de los principales factores de degradación de suelos. A continuación se introducen los conceptos de erosión natural como parte del ciclo geológico y erosión acelerada consecuencia de la alteración del sistema natural por actividades antrópicas. Se exponen sus consecuencias en el sitio - pérdida de fertilidad, degradación - y fuera del sitio - colmatación de embalses, contaminación no puntual, etc.-. Seguidamente se exponen los principales factores que actúan en el sistema de erosión de suelos (erosividad del agua del lluvia, erosionabilidad del suelo, vegetación, topografía), y su papel relativo en el inicio y extensión del proceso. Se pasa después a la explicación de los agentes erosivos principales agrupados en dos grandes tipos: erosión hídrica y erosión eólica. En este apartado se describen los procesos de erosión hídrica indicando en cada uno de ellos el agente responsable, los factores de control. Aunque la erosión eólica no está tan extendida como la hídrica en nuestras latitudes, tiene importancia local en zonas costeras y en llanuras interiores, y por ello también se introduce en este tema. La evaluación de la erosión mediante medición y experimentación de campo, y modelización, está íntimamente relacionada con el tipo de información que se pretende obtener. Ello requiere un conocimiento previo de los procesos a cuantificar y de los errores en las medidas a efectuar. Los principales métodos directos para la medición de la erosión de suelos se exponen a nivel de parcela y de cuenca de drenaje. Se presentan el tema de la evaluación experimental de la erosión hídrica mediante simuladores de lluvia. Se expone a continuación el estado de la erosión a tres niveles espaciales: mundial, en áreas de clima mediterráneo, y en España, de forma que el alumnado pueda asimilar el fenómeno de la erosión del suelo como un proceso global pero con una incidencia diversa en función de variables como el clima, el relieve y las actividades antrópicas, entre otras.
Open Access
Morfología, processos i hàbitat en rius de muntanya
(Universitat de Lleida. Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, 1998) Batalla, Ramon J.; García, Celso (García García); Balasch Solanes, J. Carles (Josep Carles); Palau, Antoni; Sala, Maria (Sala i Sanjaume)
L’objectiu del curs és la descripció i l’anàlisi teòric i al camp dels principals elements biòtics i abiòtics (morfologia, processos i hàbitat) que constitueixen els rius de graves en conques de muntanya com a base per a la seva gestió i conservació. També s’estudiaran els efectes dels canvis en el usos del sòl de les conques sobre els seus ecosistemes fluvials i els riscos derivats dels impactes antròpics en àrees de muntanya mediterrània. El curs contribuirà a millorar la formació d’estudiants i professionals del nostre país, dotant-los d’eines naturalistes avançades d’estudi en el camp de la dinàmica de l’aigua, el sediment i els hàbitats en rius de muntanya. El curs està dirigit a alumnes relacionats amb la Hidrologia, la Geomorfologia i l’Ecologia fluvials en l’àmbit universitari (preferentment de segon i tercer cicle), i en general provinents del camp de la Geografia, la Geologia, la Biologia i les Enginyeries Agrària i Forestal. També pot ser d’interès per a tècnics de l’administració i en general persones interessades en les Ciències Ambientals i Gestió de recursos naturals.

Browse

Recent Submissions