Llibres / Capítols de llibre (Càtedra Educació i Adolescència)
Permanent URI for this collection
Browse
Browsing Llibres / Capítols de llibre (Càtedra Educació i Adolescència) by Title
Now showing 1 - 10 of 10
Results Per Page
Sort Options
- ItemOpen AccessAcompanyament educatiu i social a persones trans* en la infància i l’adolescència(Edicions de la Universitat de Lleida, 2020) Rodríguez Pérez, Sara; Urrea Monclús, AidaGran part de la societat continua associant la identitat sexual amb els genitals, és a dir: s’és nen/noi/home quan es té penis i s’és nena/noia/dona quan es té vulva. Ara bé, la identitat de gènere i la identitat sexual d’una persona van més enllà de l’apreciació dels seus genitals externs. • Han de separar-se els conceptes d’identitat de gènere, identitat sexual i expressió de gènere. • La discriminació, l’exclusió i la violència per motius d’identitat sexual, identitat de gènere i expressió de gènere succeeixen amb freqüència a la nostra societat. És especialment rellevant la transfòbia que té lloc als centres escolars davant el silenci o el desconeixement del professorat, dels equips directius i de les mateixes famílies. • El benestar de les persones trans* depèn, en gran mesura, del fet que socialment es comprengui la perspectiva d’identitat sexual, d’identitat de gènere i d’expressió de gènere des d’una visió positiva de la diversitat humana. • Atenent als principis generals de la Convenció dels Drets de l’Infant, i d’acord amb les lleis de protecció estatals i autonòmiques, ha d’impulsar-se l’acompanyament educatiu i social dels nens, nenes i adolescents trans* que contempli el reconeixement de les seves facultats i l’exercici dels seus drets d’acord amb la seva edat i maduresa. • Els centres educatius es configuren com un dels espais de socialització més rellevants en la vida de les persones. Totes les persones implicades en processos, espais i moments educatius n’han de prendre consciència per poder evitar o eliminar possibles desigualtats, dificultats i violències. • La mirada que adoptem davant la diversitat, els escenaris i les relacions en què s’estableix l’acompanyament educatiu i social dels nens, nenes i adolescents trans* als centres educatius han d’estar intímament relacionada i present en qualsevol intervenció. • És necessari el canvi d’un enfocament patologitzador cap a un enfocament de diversitat en l’acompanyament de la infància i l’adolescència trans*.
- ItemOpen AccessAgència infantil i adolescent i activisme digital en l’educació per als drets de la infància i la ciutadania global(Edicions de la Universitat de Lleida, 2020) Martínez Sainz, G.; Barry, M.; Urrea Monclús, AidaEn aquest monogràfic, es presenten algunes recomanacions sobre com cal incorporar de manera estratègica i significativa les tecnologies digitals en l’ECG. L’Educació per a la Ciutadania Global (ECG) pretén empoderar als estudiants per a que s’involucrin i assumeixin un rol actiu tant local, nacional com globalment, per afrontar i resoldre reptes globals, i així, convertir-se en contribuïdors per un món més just, pacífic, tolerant, inclusiu, segur i sostenible (UNESCO, 2018, p. 6). • Hi ha principis claus de l’ECG que coincideixen amb el treball emergent sobre l’Educació per a la Ciutadania Digital (ECD), els quals estan identificats en el present estudi: drets, relacions, responsabilitats, identitat, agència i compromís. • S’identifiquen les pràctiques pedagògiques que donen suport a l’ús de tecnologies digitals per a l’ECG (creació, circulació, conexió i col·laboració), la qual cosa representa diferents oportunitats i nivells de participació dels estudiants. El seu compromís amb aquestes pràctiques en l’ECG fomenta l’agència entre els joves a través de polítiques participatives. • Plataformes digitals, com Twitter, creen espais en línia per al desenvolupament professional que són inclusius, flexibles y generatius, per poder compartir idees, intercanviar coneixement i reduir la sensació d’aïllament que alguns professors de l’ECG apunten. • Cal donar èmfasi als professors com a mediadors que faciliten l’aprenentatge a través de l’ús estratègic de tecnologies digitals per permetre connexions i relacions, mentre reconeixen que aquestes tecnologies són merament eines addicionals a l’ECG. • Les tecnologies digitals són clau per empoderar els nens i adolescents amb l’objectiu d’afirmar els seus drets de participació en assumptes cívics, socials i polítics que els afecten i evitar la marginació i la incomprensió amb què es troben en el seu dia a dia. • L’activisme digital dóna als nens, nenes i adolescents l’oportunitat de participar activament en debats públics; per expressar preocupacions polítiques i influenciar l’agenda dels polítics, de les organitzacions i dels ens públics; per connectar, així, dins i més enllà dels seus grups socials i comunitats, a fi de generar nous llocs de trobada com a ambients d’aprenentatge; i organitzar accions col·lectives per al seu propi benefici i per al de la seves comunitats. • Els mestres i els educadors han de ser conscients dels reptes que les tecnologies digitals generen amb l’objectiu d’ajudar els nens, nenes i adolescents a navegar per aquests desafiaments i vèncer-ne els riscos que suposen.
- ItemOpen AccessEducació parental en línia: revisió de la literatura(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Rodrigo, María José; Balsells, M. Àngels; Vaquero Tió, Eduard; Suárez, A.; Fernández Rodrigo, LauraLa irrupció d'internet en totes les àrees de la vida quotidiana com a eina de recerca d'informació també s'ha posat de manifest en l'educació parental i familiar. Les famílies utilitzen la xarxa per buscar-hi ajuda en el desenvolupament de les funcions parentals, així com per realitzar accions formatives d'educació parental. La investigació comença a mostrar evidències de com s'han de desenvolupar aquestes pràctiques d'educació parental en línia de manera eficaç i eficient, però queden diversos interrogants per aprofundir: quin tipus d'eina TIC es planteja per desenvolupar els programes i recursos d'educació parental en línia?: quins objectius i característiques tenen els programes i recursos parentals en línia?; quins són els beneficis i les limitacions dels programes i recursos en línia per a les famílies participants?
- ItemOpen AccessElements per fomentar la participació significativa dels adolescents en els centres educatius(Edicions de la Universitat de Lleida, 2017) Balsells, M. Àngels; Ciurana Sala, Anna; Fuentes-Peláez, Núria; Pastor Vicente, CrescenciaLa participació significativa dels adolescents en les institucions és un tema rellevant en les pràctiques educatives, així com en les investigacions pedagògiques actuals. Malgrat que les iniciatives per augmentar aquesta participació estan proliferant als centres educatius, alguns autors les consideren insuficients i aposten per continuar treballant per aconseguir institucions educatives més participatives i potenciadores del corrent de la “veu de l’alumnat”. En aquest sentit, el monogràfic tracta en profunditat: a) quins elements són rellevants en els adolescents per tal que participin activament i significativament en la vida organitzativa de les seves institucions educatives?, b) com han de ser les relacions educatives per facilitar la participació dels adolescents en la gestió i organització dels centres? i c) Quines característiques dels centres educatius potencien la participació social significativa dels adolescents?
- ItemOpen AccessGENER@T. Programa socioeducatiu per a la prevenció de la violència de gènere en parelles adolescents: implementació i avaluació(Edicions de la Universitat de Lleida, 2019) Mateos Inchaurrondo, Ainoa; Urrea Monclús, Aida; Llanes, Juan; Izquierdo Santaulària, RobertL’objectiu d’aquest monogràfic és presentar els resultats d’una recerca avaluativa basada en evidències. Aquesta recerca ha tingut dos objectius generals: 1. Valorar l’impacte del programa GENER@T. 2. Identificar criteris de bones pràctiques per al desenvolupament d’accions preventives en violència de gènere en l’adolescència. Al llarg de les pàgines següents, volem donar resposta a les premisses de treball que han guiat la recerca: quins aspectes faciliten o obstaculitzen el desenvolupament del programa?; quina és la tipologia de participants amb la qual el programa és més eficaç?; quin impacte ha tingut el programa?
- ItemOpen AccessLa infància i l’adolescència de la ciutat de Lleida. Informe 2009 - 2010(Edicions de la Universitat de Lleida, 2011) Balsells, M. Àngels; Coiduras Rodríguez, Jordi L.; Ballesté, Joan; Adrover, Àngels; Vaquero Tió, EduardLes dades publicades per governs i altres institucions internacionals sobre la infància i l’adolescència són un referent interessant sobre realitats àmplies, estatals o internacionals. Malgrat la seva oportunitat i utilitat ofereixen una visió limitada en relació a realitats més properes com la ciutat. D’això es deriva la necessitat d’aproximacions a nivell micro per a conèixer amb més detall el benestar dels ciutadans i dels infants en particular. La descentralització de les competències de govern i l’aproximació de l’administració municipal als ciutadans suposa un grau de responsabilitat municipal gens menyspreable en la gestió de la despesa social. L’exercici eficient d’aquestes facultats solament pot basar-se en estudis que permetin actuar de forma local de manera més precisa i informada.
- ItemOpen AccessLes famílies migrants llatinoamericanes amb nens, nenes i adolescents, processos familiars i d’aculturació. Una revisió de la literatura(Edicions de la Universitat de Lleida, 2023) Gutiérrez Rodríguez, Nauzet; Tomás de Almeida, Ana; Rodrigo López, María José; Álvarez Lorenzo, MíriamExperimentar un procés migratori té efectes i produeix canvis en l’exercici parental de les famílies llatinoamericanes. En aquest procés influeixen variables individuals, socials y culturals. Aprofundint en el tema, el seu estudi ha pres notorietat l’última dècada i s’ha demostrat que és imprescindible continuar analitzant l’impacte de l’aculturació en l’exercici parental de les famílies migrants llatinoamericanes per tal de dur a terme intervencions eficaces des dels sistemes de protecció social i desenvolupar polítiques socials en pro d’afavorir el benestar d’aquestes famílies. Encara queden per aprofundir diversos interrogants; malgrat això, la revisió d’aquesta literatura atorga una aproximació a aquesta realitat, ja que mostra que: • L’economia familiar, l’ocupació, l’estat de la situació admitistrativa, el suport formal i informal i les polítiques socials són clau per al benestar de les famílies migrants llatinoamericanes. • La migració produeix canvis i transformacions en el rol parental. • Múltiples variables influeixen en el desenvolupament de la parentalitat positiva. • Si bé existeixen estudis que aprofundeixen en el pla individual o diàdic de la parentalitat, es requereix aprofundir més en variables contextuals per tal de tenir un marc general de la situació de les famílies llatines en el nou context després de la migració i els seus efectes en la parentalitat. • És important aprofundir en el paper de les institucions públiques com a recursos de protecció i de suport des del sistema sanitari i educatiu i dels serveis socials. • És necessari aprofundir en l’anàlisi dels efectes de les xarxes de suport informals com la família extensa, però també la construcció de noves xarxes de suport transnacionals i en l’adaptació al barri. • Cal disposar d’evidències científiques sobre els efectes de la migració en les famílies i fer intervencions des d’un enfocament positiu i resilient com és el de la parentalitat positiva.
- ItemOpen AccessL’Enfocament de Resiliència Acadèmica en la promoció de la salut mental dels adolescents. Proposta per a la seva aplicació en centres educatius(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Hart, A.; Fernández Rodrigo, Laura; Molina, María Cruz; Izquierdo, Robert; Maitland, J.Els joves que gaudeixen de bona salut mental són més propensos a tenir un rendiment acadèmic més bo i un millor desenvolupament social. Davant l’increment de problemes de salut mental entre adolescents a Catalunya, es presenta l’Enfocament de Resiliència Acadèmica (ERA) com una pràctica estratègica per a centres d’educació secundària que involucra tota la comunitat educativa. La finalitat és ajudar que els joves, especialment els més vulnerables, aconsegueixin obtenir un rendiment acadèmic més òptim, malgrat les circumstàncies en les quals es troben. Les propostes per integrar l’ERA als centres de secundària es basen en la redefinició de les activitats que ja es desenvolupen i en el disseny de noves pràctiques educatives considerant els elements del Marc de Resiliència.
- ItemOpen AccessNens, nenes i adolescents en acolliment i adopció: propostes per a la seva atenció educativa a centres de primària i secundària(Edicions de la Universitat de Lleida, 2019) Jiménez-Morago, Jesús M.; Carrera, P.; Cortada i Cortijo, NeusEl centre educatiu ha de facilitar la incorporació de la infància i l’adolescència en acolliment i adopció mitjançant un pla personalitzat d’acollida que inclourà una avaluació inicial que guiï l’atenció educativa. Un pla proactiu de protecció enfront de la discriminació seria també recomanable, així com un sistema d’avaluació flexible i mesures disciplinàries en positiu. També resulta essencial una bona comunicació i cooperació amb la família o els responsables del menor i la coordinació amb el servei d’orientació. El procés d’aprenentatge es facilitarà enormement si es dona una vinculació positiva entre el menor i el seu professor o professora, per la qual cosa és imprescindible respondre des de la comprensió, el suport i l’afecte, establint límits clars i ferms de forma predictible i evitant les sancions que puguin ser percebudes com a rebuig.
- ItemOpen AccessLa promoció de la salut mental dels adolescents en els centres educatius: resiliència i recursos digitals(Edicions de la Universitat de Lleida, 2017) Molina, María Cruz; Vaquero Tió, Eduard; Vázquez, NoeliaEn aquest monogràfic es planteja aprofundir en els tres interrogants importants que sorgeixen de la confluència de la promoció de la salut mental dels adolescents des de l’enfocament de la resiliència en el context escolar, i de l’ús resilient dels recursos tecnològics i digitals: a) com es pot promocionar la salut mental en els adolescents des de l’enfocament de la resiliència?, b) com es pot promoure la salut mental dels adolescents en els centres educatius? i c) com pot contribuir a la promoció de la salut mental, l’ús de recursos tecnològics i digitals? Per respondre a aquestes qüestions s’ha plantejat una revisió de la literatura amb la finalitat d’exposar l’estat actual de coneixement en un camp o àrea, detectar nous interrogants d’investigació i realitzar orientacions i recomanacions per a la pràctica i les polítiques.