Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i Fisioteràpia (Doble Grau)

Permanent URI for this collection

https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/67587

Treballs finals del doble grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i en Fisioteràpia de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia i l’INEFC-Lleida [Més informació].

Browse

Now showing 1 - 20 of 24

Open Access
Comparació de les lesions associades al gènere en el futbol adult. Revisió sistemàtica d’estudis observacionals
(2020-05) Cano García, Ivan
El creixement del futbol femení en els últims temps i el fet que és un esport liderat pel gènere masculí a nivell professional, fa que sigui necessari replantejar alguns mètodes d’entrenament o de prevenció de lesions pel futbol femení. Pregunta investigació: Les lesions en el futbol professional o semi-professional femení i masculí presenten les mateixes característiques en quant a exposició, incidència, severitat, localització, mecanisme lesional i recurrència? Objectiu: Caracteritzar les lesions en el futbol adult femení i masculí. Metodologia: Es va realitzar una cerca bibliogràfica en tres bases de dades Pubmed, Scopus i Dialnet sobre l’epidemiologia lesional del futbol adult en grups d’homes i dones conjuntament. Un cop passats els criteris d’inclusió i exclusió, es va realitzar una avaluació metodològica dels articles potencialment vàlids, mitjançant les eines CASPe i STROBE. Per determinar el nivell d’evidència es va fer servir la guia OCEBM. Resutats: Quatre estudis es van incloure en aquesta revisió sistemàtica. El nombre de la mostra total va ser de 834.360 jugadors i jugadores de futbol adults de diversos països. Les troballes principals van ser que els homes tenen una incidència lesional major que les dones. Per altra banda les dones estan més dies fora dels terrenys de joc, ja que les seves lesions són més severes. La lesió més comuna en els homes és localitza als isquiotibials, mentre que en el cas de les dones és localitza al genoll. El mecanisme lesional més comú en els dos generes és sense contacte. Conclusions: La gran variabilitat en els rangs estudiats, segons el gènere i nivells de rendiment semblen indicar que la majoria de les lesions es podrien atribuir a factors de risc modificables. Per aquest motiu els programes de prevenció adaptats i individualitzats a l’epidemiologia lesional de cada grup, podrien fer disminuir el nombre de lesions. Per últim el baix nombre d’estudis que comparteixen la mateixa metodologia pel que fa el diagnòstic i al tractament de les lesions en el futbol masculí i femení i la falta d’una metodologia clara pels estudis epidemiològics, on els dissenys i els factors epidemiològics no segueixen una mateixa estructura, fan que els resultats de l’estudi tinguin poca contundència.
Open Access
Comparación de la efectividad de dos protocolos en hombres con recidivas de luxación de hombro tras cirugía: Universidad de Ohio vs Federación de rugby de Sudáfrica. Ensayo clínico aleatorizado
(2019) Conesa Milian, Enric
La luxación glenohumeral anterior es una de las lesiones más comunes que hay hoy en día en la sociedad, mostrando valores variables de entre 11,4-56,3/100.000 al año, siendo los hombres de naturaleza activa los que presentan mayor factor de riesgo. Aún así, lo que resulta más impactante es el número de recidivas que tiene esta patología, cerca del 50% en pacientes no operados y entre el 10-17% en pacientes que se hayan sometido a artroscopia. El objetivo del siguiente estudio es comparar la efectividad del tratamiento propuesto en la guía de práctica clínica de la universidad de Ohio con el que sugiere la federación sudafricana de rugby, en pacientes hombres de 18-35 años que presenten inestabilidad recurrente en la articulación glenohumeral tras haber recibido previamente cirugía. Esta intervención se llevará a cabo durante el año 2019 en Lleida en colaboración con los hospitales y centros de atención primaria de la provincia. Se hará un ensayo clínico aleatorizado donde un grupo realizará el protocolo propuesto por la universidad de Ohio y el otro realizará el propuesto por la federación de rugby de Sudáfrica. Ambos protocolos son conservadores y tendrán una duración de 8-10 semanas; se realizará un seguimiento de 24 meses. Se esperan obtener resultados significativos que permitan realizar inferencia.
Open Access
Creación de un protocolo de actuación para jugadores amateurs de baloncesto intervenidos de LCA y grado de satisfacción de jugadores amateurs de baloncesto tratados por la Mutua de la Federación Catalana de Basquetbol: Proyecto de estudio
(2020) Sabater Zarza, Adrià
Pregunta clínica de investigación: ¿Cuál es el grado de satisfacción que tienen los jugadores amateurs masculinos de la Federación Catalana de Basquetbol con el proceso de rehabilitación recibido tras una intervención de Ligamento Cruzado Anterior: mayor en centros concertados por la mutua o mayor en centros ajenos a esta? Objetivo: Realizar un proyecto de estudio para observar las diferencias en satisfacción en función de dónde hayan recibido los jugadores la rehabilitación de un Ligamento Cruzado Anterior. Crear un protocolo de actuación para iniciar la readaptación en jugadores de baloncesto amateur intervenidos de LCA. Metodología: Proyecto para la realización de un estudio piloto observacional de estilo transversal de carácter retroactivo, ya que se basa en el análisis de la rehabilitación que ya han llevado a cabo los sujetos. Participarán un total de n=28 jugadores amateurs masculinos de entre 20 y 30 años, que realizaran deporte entre 2 y 3 días a la semana y estuvieran intervenidos de LCA. Se dividirán en dos grupos, uno formado por 14 jugadores tratados en centros concertados por la Mutua de la Federación, y 14 jugadores tratados en centros ajenos a la Mutua. La selección de los sujetos se hará de forma aleatorizada, y a los sujetos participantes, se les pasará un cuestionario de satisfacción donde se les preguntará por el trato humano recibido, el tratamiento fisioterápico y el resultado final obtenido. Si se llevara a cabo dicho estudio, se informaría a la Federación de los resultados obtenidos, para que puedan tomar las decisiones que crean oportunas o para incrementar los datos con otros estudios.
Open Access
Efectividad de la Reeducación Postural Global comparada con estiramientos activos extraídos del yoga para el tratamiento de alteraciones posturales en afiliados de la ONCE. Ensayo clínico aleatorizado.
(2021) Palacios Mendizábal, Asier
Pregunta de investigación: ¿Tiene más efectividad la RPG que estiramientos pasivos extraídos del yoga en el tratamiento de alteraciones posturales de personas con discapacidad visualpara la mejora de la calidad de vida, el equilibrio y la postura estática? Objetivo: Evaluar la efectividad de la RPG en la mejora de la postura estática en personas con discapacidad visual en comparación con estiramientos activos extraídos del yoga. Metodología: Se realizará un estudio experimental de tipo ensayo clínico aleatorizado controlado de doble ciego. Se llevará a cabo durante el año 2021. La muestra estará formada por afiliados de la delegación de la ONCE en La Rioja. El grupo control recibirá como intervención la aplicación de estiramientos activos extraídos de la disciplina del yoga. El grupo experimental recibirá como intervención la RPG. Tendrá una duración de 10 semanas, con una valoración pre y post intervención. Para la evaluación serán utilizadas la escala INICIO-FEAPS para la medir la calidad de vida, la herramienta SAM, para medir la postura estática y la escala mBBS para el equilibrio.
Open Access
Efectividad de la suplementación con curcumina en la reducción de la inflamación en pacientes adultos con artritis reumatoide activa: una revisión sistemática
(2020) Roy Martinez, Lucia
Pregunta de investigación: ¿Es efectiva la suplementación con curcumina en la reducción de la inflamación en pacientes adultos con artritis reumatoide activa? Objetivos: General: describir el estado actual de la evidencia sobre la efectividad de la suplementación con curcumina sobre la inflamación en pacientes adultos con artritis reumatoide. Específicos: determinar la efectividad de la curcumina en el control del dolor, el índice de actividad de la enfermedad y los criterios de mejoría. Metodología: revisión sistemática de ensayos clínicos aleatorizados de los últimos diez años, realizada durante marzo de 2020 en las bases de datos Medline (PubMed), la Biblioteca Cochrane Plus, Scopus, Web Of Science y PEDro utilizando las palabras clave “Arthritis, Rheumatoid”, “Curcumin”, “Curcuma” y “Turmeric”. Se evaluó la calidad metodológica de los estudios que cumplían los criterios de inclusión, a través de la herramienta Critical Review Form-Quantitative Studies y se hizo una revisión sistemática del diseño de los estudios con la Declaración Consolidated Standards Of Reporting Trials 2010. También se evaluó el riesgo de sesgo con la herramienta de colaboración Cochrane. Resultados: se incluyeron 3 estudios publicados entre 2012 y 2019 de buena calidad metodológica, con un total de 118 pacientes de entre 18 y 80 años de edad con artritis reumatoide activa moderada y alta. Conclusiones: la calidad de la evidencia sobre la efectividad de la suplementación con curcumina sobre los síntomas de la artritis reumatoide en adultos es baja o dudosa. No hubo diferencias estadísticamente significativas entre la intervención con curcumina y los grupos control. La evidencia actual no es adecuada en tamaño o calidad para hacer una recomendación práctica clínica significativa. Se requiere investigación adicional con un mayor número ECAs, con una muestra mas grande y una calidad metodológica adecuada.
Open Access
Efectividad de la terapia física combinada con la estimulación repetitiva del nervio tibial versus terapia física combinada con un placebo en el tratamiento de la estenosis de canal lumbar central en personas de la tercera edad: protocolo de ensayo clínico aleatorizado
(2019) Iralde Armendáriz, Ainhoa
Pregunta clínica de investigación: ¿Es más efectiva la terapia física combinada con la estimulación repetitiva del nervio tibial que la terapia física combinada con un placebo en el tratamiento de la estenosis de canal lumbar central en personas de la tercera edad? Objetivo: Comparar la efectividad de la terapia física combinada con la estimulación repetitiva del nervio tibial versus la terapia física combinada con un placebo en el tratamiento sintomatológico de la estenosis de canal lumbar central en personas de la tercera edad. Metodología: Ensayo clínico aleatorizado controlado con placebo y simple ciego de 24 meses de duración. La muestra la formarán personas de 60 años o más con estenosis de canal lumbar central y claudicación neurógena de más de 3 meses de evolución. Serán asignados aleatoriamente en dos grupos: experimental (terapia física y estimulación repetitiva del nervio tibial) y control (terapia física y estimulación en forma de placebo). El tratamiento se aplicará una vez por semana durante seis semanas. Durante este tiempo y los 12 siguientes meses, los sujetos practicarán ejercicio domiciliario. Se realizarán 5 valoraciones (antes, durante y después de la intervención y a los 3 y 12 meses) sobre las variables: ejercicio domiciliario (diario), intensidad del dolor (escala visual analógica), severidad de los síntomas (Fukushima Lumbar Spinal Stenosis Scale 25), discapacidad física (Ronald-Morris Disability Questionnaire), capacidad de andar (Self-paced Walking Test) y calidad de vida (Short Form 36 Health Survey).
Open Access
Efectividad del ejercicio isométrico con distracción del foco atencional, en deportistas amateurs, en deportes de impacto con demanda de fuerza y velocidad, afectos de tendinopatía rotuliana crónica, en Lleida. Ensayo Clínico Aleatorizado
(2020) Amiano Eizmendi, Joseba
Pregunta de investigación: ¿Es más efectiva la combinación del ejercicio isométrico con distracción del foco atencional, en la mejora de la función y la reducción del dolor, en deportistas amateurs de deportes de impacto con demanda de fuerza y velocidad, con tendinopatía totuliana crónica, en comparación al ejercicio isométrico en solitario? Objetivo: Evaluar la efectividad de la combinación del ejercicio isométrico con distracción del foco atencional, en el tratamiento de deportistas amateurs, en deportes de impacto con demanda de fuerza y velocidad, con tendinopatía rotuliana crónica. Metodología: Se trata de un estudio experimental, de tipo analítico y de intervención. Más concretamente, un Ensayo Clínico Aleatorio controlado, doble ciego (evaluador y estadístico), con grupos paralelos. Los participantes son deportistas amateurs de entre 16-35 años, de deportes de impacto con demanda de fuerza y velocidad, con tendinopatía rotuliana crónica. La muestra (n=48) será escogida mediante un muestreo aleatorio simple, entre los sujetos que cumplan con los criterios. De la misma forma, se repartirá esta muestra en dos grupos aleatorios, un grupo control y otro experimental. Al grupo control se le aplicará un protocolo de ejercicio isométrico, mientras que al grupo experimental se le aplicará el mismo protocolo isométrico, combinado con un ejercicio de distracción del foco atencional. La intervención se llevará a cabo 4 días por semana, durante 4 semanas. La efectividad se comprobará mediante las variables de intensidad del dolor a corto y medio plazo, y la funcionalidad a medio plazo (4 semanas).
Open Access
Efectividad del ejercicio terapéutico al que se le ha incorporado la activación consciente de la musculatura de la faja abdominal y de la extremidad inferior en pacientes con tendinopatía del manguito rotador: Estudio Controlado Aleatorizado
(2019) Moreno Moreno, Álvaro
Pregunta clínica de investigación: ¿Es más eficaz el ejercicio terapéutico convencional cuando se le incorpora la activación consciente de la musculatura de la faja abdominal y la extremidad inferior frente al ejercicio terapéutico convencional aislado para mejorar la calidad de vida, reducir el dolor y las recidivas respecto al hombro en la tendinopatía del manguito rotador? Objetivo: Comprobar si la incorporación de la activación consciente de la musculatura de la faja abdominal y de la extremidad inferior en el ejercicio terapéutico aumenta la percepción de la calidad de vida respecto al hombro, reduce el dolor y las recidivas en personas diagnosticadas de tendinopatía del manguito rotador. Metodología: Estudio Control Aleatorizado a doble ciego con un grupo control que realiza el tratamiento mediante ejercicio terapéutico convencional y un grupo experimental que realiza ejercicio terapéutico convencional con activación consciente de musculatura de la faja abdominal y de la extremidad inferior. La población accesible serán habitantes del municipio de Lleida de entre 18 – 67 años que acuden a Centros de Atención Primaria u hospitales del municipio y son diagnosticados de tendinopatía del manguito rotador. Los 88 participantes necesarios serán distribuidos mediante aleatorización simple en ambos grupos y recibirán un tratamiento conservador 3 días a la semana durante 12 semanas. Las variables utilizadas para comprobar la eficacia del tratamiento serán la intensidad del dolor percibido, la calidad de vida respecto al hombro y el número de recidivas a los 12 meses de cesar el tratamiento.
Open Access
Efectividad del entrenamiento de la musculatura flexora profunda del cuello en pacientes con Síndrome de latigazo cervical: Estudio controlado aleatorizado.
(2019) Molinos Aranda, Luis
Pregunta de investigación: ¿Cuáles son los efectos del entrenamiento de la musculatura flexora cervical profunda en pacientes con Síndrome de Latigazo Cervical? Objetivo: Evaluar la efectividad de un tratamiento que incluye ejercicios específicos de la musculatura flexora cervical profunda frente al tratamiento convencional en pacientes con Síndrome de latigazo cervical tipo IIB. Metodología: Se llevará a cabo un estudio experimental de tipo ensayo clínico controlado aleatorizado y de doble ciego. La muestra será obtenida por el Centro de atención primaria de Lleida y los hospitales de la ciudad, con un diagnóstico de Síndrome de latigazo cervical tipo II B de edades comprendidas entre 18 y 64 años. Estos sujetos se dividirán entre el grupo control y el experimental. El grupo control recibirá el programa de ejercicio terapéutico expuesto en la última guía clínica sobre el manejo del dolor agudo en síndrome de latigazo cervical, mientras que el grupo experimental recibirá este programa juntamente con un ejercicio analítico de la musculatura flexora cervical profunda. La intervención tendrá una duración de tres meses, pero el seguimiento y evaluación de los sujetos durará un año desde el primer día de la intervención. Concretamente una vez al mes durante los tres meses de la intervención, una a los seis meses y una a los doce meses.
Open Access
Efectividad del trabajo combinado de fuerza y movilidad para el tratamiento del dolor lumbar y la mejora de la limitación de las actividades de la vida diaria en mujeres en el tercer trimestre de embarazo. Ensayo clínico aleatorizado
(2021) Fuentes Urabayen, Irina
Pregunta de investigación: ¿Es la combinación de ejercicio de fuerza con ejercicios de movilidad más efectiva que la combinación de ejercicio de fuerza y estiramientos para la disminución del dolor lumbar y mejora de la capacidad para realizar actividades de la vida diaria en mujeres embarazadas en el tercer trimestre? Objetivo: Evaluar la efectividad del trabajo combinado de fuerza y movilidad para la disminución del dolor lumbar y la mejora de la capacidad para la realización de actividades de la vida diaria en mujeres de entre 25 y 35 años en el tercer trimestre a partir de la cuantificación mediante tres escalas validadas para el dolor lumbar y la limitación que este genera en las actividades de la vida diaria. Metodología: Diseño del estudio: estudio piloto de tipo ensayo clínico aleatorizado de simple ciego. Muestra: 30 mujeres embarazadas en el tercer trimestre de entre 25 y 35 años diagnosticadas de dolor lumbar. Aleatorización: asignación al azar y equivalente en grupo control y experimental. Intervención: grupo control realizará durante 12 semanas ejercicios de fuerza combinados con ejercicios de estiramiento. Grupo experimental realizará durante 12 semanas los mismos ejercicios de fuerza combinados con ejercicios de movilidad. Variables de estudio: intensidad del dolor (EVA), intensidad del dolor en las actividades de la vida diaria (mBPI- SF) y limitación de las actividades de la vida diaria (ODI).
Open Access
Efectividad del trabajo de estabilidad del CORE como complemento al tratamiento conservador en futbolistas profesionales con síndrome del pinzamiento femoroacetabular tipo cam. Un ensayo clínico aleatorizado.
(2021) García Rodríguez, Pere
Pregunta de investigación: ¿Es más efectiva la adición del trabajo de estabilidad del CORE al protocolo de rehabilitación conservador del Síndrome de Pinzamiento Femoroacetabular (SPFA), en comparación con el tratamiento conservador en futbolistas profesionales con SPFA tipo cam? Objetivo: Evaluar la efectividad de añadir un programa de ejercicios de estabilidad del CORE al tratamiento conservador, en jugadores de fútbol profesional con SPFA tipo cam. Metodología: El siguiente estudio se trata de una investigación prospectiva longitudinal mediante un ensayo clínico controlado aleatorizado (ECCA) con cegamiento de los evaluadores y del estadístico. La muestra estará compuesta por futbolistas profesionales de clubes españoles con SPFA tipo cam, que serán divididos en dos grupos. Ambos grupos realizarán el mismo tratamiento de rehabilitación conservador, pero en el grupo experimental se añadirá un protocolo de ejercicios de estabilidad de CORE. La semana del 28 de agosto del 2023 dará comienzo la intervención con una sesión de asesoramiento, educación del paciente y manejo del dolor de forma individual, y la semana del 4 de septiembre se iniciarán los programas de ejercicio con grupos de 3-4 personas supervisadas vía Zoom. Las sesiones de ejercicio tendrán una duración de 12 semanas y cada participante las realizará desde su gimnasio o club. Durante el estudio se realizará un seguimiento y valoración de las variables a estudiar tales como, calidad de vida (iHOT-33), sintomatología y limitación funcional (iHOT-33), fuerza muscular del tren inferior (dinamometría manual) y rango de movimiento de la cadera (goniometría manual).
Open Access
Efectivitat de l'entrenament amb el dispositiu power-breathe vers l'entrenament convencional per la millora del temps d'apnea, en nadadores de natació artística d'entre 11 i 19 anys
(2020) Noguera Figueras, Núria
Pregunta d’investigació: És efectiu l’entrenament amb el dispositiu Power-Breathe afegit a l’entrenament convencional d’apnea dinàmica a partir de les Taules Clàssiques, per a l’augment del temps d’apnea i la força de la musculatura inspiratòria, en comparació amb l’entrenament convencional aïllat, en nadadores de natació artística d’entre 11 i 19 anys? Objectiu: Comparar l’efectivitat de l’entrenament amb el dispositiu Power-Breathe afegit a l’entrenament convencional d’apnea dinàmica a partir de les Taules Clàssiques, pel que fa a l’augment del temps d’apnea i la força de la musculatura inspiratòria, respecte a l’entrenament convencional aïllat, en nadadores adolescents de natació artística de Catalunya. Metodologia: Assaig clínic controlat aleatoritzat pilot, a simple cec, de 9 mesos de duració. La mostra la conformaran 24 nadadores de natació artística, d’entre 11 i 19 anys, de l’Institut Joaquim Blume; els quals seran distribuïts en dos grups (control i experimental) de forma equitativa i aleatòria, mitjançant la tècnica de blocs balancejats. Els subjectes del grup control realitzaran un entrenament convencional d’apnea dinàmica a partir de les Taules Clàssiques, mentre que els subjectes del grup experimental complementaran aquest entrenament convencional amb un entrenament amb el dispositiu Power-Breathe. La intervenció es realitzarà diàriament durant un total de 6 setmanes. Es realitzaran 4 valoracions (inicial, i al final de la 2a, 4a i 6a setmanes de la intervenció), de les següents variables: temps d’apnea dinàmica, pressió inspiratòria màxima (PI màx) amb el dispositiu CareFusion MicroRPM, fatiga amb l’Escala de Borg, i capacitat vital forçada (CVF) i volum espiratori forçat en un segon (FEV1) a partir d’una espirometria forçada.
Open Access
Efectivitat de la realització d’un protocol de rehabilitació amb monitorització del dolor seguint un metrònom (Soundbrenner) vers la realització del mateix protocol al ritme intern, en esportistes amateurs de les Illes Balears de futbol, voleibol, handbol i bàsquet amb tendinopatia aquília crònica: Assaig clínic aleatoritzat.
(2021) Sancho Fiol, Juan
Pregunta d’investigació: És la implementació d’un metrònom al protocol de rehabilitació per esportistes amateurs, amb tendinopatia Aquília crònica, més efectiu en la reducció del dolor, millora de funcionalitat i millora estructural que la realització del mateix protocol de rehabilitació realitzat al ritme intern de l’esportista? Objectiu: Avaluar si un protocol de rehabilitació per a pacients amb tendinopatia aquília crònica combinat amb una APP de metrònom (Soundbrenner) presenta més efectivitat en el procés de rehabilitació que el mateix protocol realitzat al ritme intern en esportistes no professionals d’esports col·lectius amb exigències de canvis de direcció, força i velocitat. Metodologia: El següent estudi és un assaig clínic aleatoritzat a simple cec. La mostra de l’estudi la composen els/les esportistes amateurs de les diferents federacions de l’Illa de Mallorca d’esports amb canvi de direcció, força i velocitat. Els participants seran dividits en 2 grups, cada grup estarà compost per 24 participants. Ambdós grups realitzaran exactament el mateix protocol de rehabilitació, la diferencia entre els grups és que el grup experimental realitzarà el protocol seguint el ritme extern provocat per un metrònom (Soundbrenner). La intervenció s’iniciarà el 5 d’Abril i tindrà una duració de 12 setmanes, al llarg de l’estudi es realitzaran diferents valoracions per a tenir un registre de l’evolució de les variables a estudiar que són: nivell de funcionalitat (VISA-A), Intensitat del dolor (EVA) i canvis estructurals (Ecògraf).
Open Access
Efectivitat de la rehabilitació de la Covid-19 mitjançant la fisioteràpia respiratòria i tècniques de Pranayama vers la rehabilitació convencional
(2021) Ramoneda i Segura, Mireia
Pregunta clínica d’investigació: És efectiva la rehabilitació en fisioteràpia respiratòria amb la pràctica del Ioga, per l’augment de la saturació d’oxigen i funcionalitat dels pacients d’entre 45-65 anys ingressats a l’UCI per Covid-19, en comparació amb el tractament convencional de fisioteràpia respiratòria? Objectiu: Comparar l’efectivitat de la recuperació de la Covid-19 amb tècniques específiques de Ioga afegit a la rehabilitació respiratòria convencional, pel que fa la millora de la saturació d’oxigen i el grau de funcionalitat, respecte la rehabilitació respiratòria convencional, en pacient d’UCI amb Covid-19 de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Metodologia: assaig clínic aleatoritzat pilot, a simple cec amb una duració de 19 mesos. La mostra la formaran pacients amb Covid-19 d’entre 45-65 anys de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Els pacients es distribuiran en dos grups, un control i un experimental mitjançant la tècnica d’aleatorització de bloc balancejats. Els participants del grup control realitzaran la rehabilitació en fisioteràpia respiratòria convencional mentre que el grup experimental ho complementaran amb tècniques especifiques del Ioga. La intervenció tindrà una durada de 2 mesos amb sessions diàries i quatre valoracions (inicial, mitja, final i una al mes de la finalització) sobre les variables: fatiga, saturació d’oxigen, freqüència cardíaca, activitat vida diària i rang de moviment articular.
Open Access
Efectivitat de l’entrenament amb oclusió sanguínia preintervenció quirúrgica, per reduir el temps de recuperació postintervenció, en esportistes d’esports intermitents lesionats de LCA: protocol d'estudi pilot amb disseny d'assaig clínic aleatoritzat
(2020) Alemany Alomar, Pere
Pregunta clínica d’investigació: És efectiu un protocol de tres setmanes d’entrenament oclusiu preintervenció quirúrgica de LCA per reduir el temps de tornada a l’activitat esportiva en esportistes de 18 a 40 anys, comparat amb un grup que segueix només tractament de força i un grup control? Objectiu: Determinar l'efectivitat d'un entrenament d'oclusió preoperatori de 3 setmanes en la musculatura flexo-extensora de genoll per reduir el temps de recuperació postintervenció de LCA en esportistes d'esports intermitents d'entre 18 i 40 anys. Metodologia: Protocol d'estudi pilot amb disseny d'assaig clínic aleatoritzat simple cec de 3 braços, amb una població diana d’esportistes lesionats del LCA. Els participants seran assignats a un programa d'exercici supervisat per fisioterapeutes, que dirigiran les sessions d'intervenció que seran tres setmanes, tres dies a la setmana. Un grup realitzarà un programa d'entrenament preoperatori de força i entrenament oclusiu (INTo), el segon sols entrenament de força preoperatori (INTe) i, un grup control (CON) que únicament realitzarà les valoracions. Després de la intervenció tots realitzaran el mateix tractament i es realitzaran valoracions de força i rang de moviment. Les mesures es realitzaran amb el BTE Primus SR i l’escala EVA i l’oclusió amb el dispositiu Kaatsu master 2.0. L’estudi tindrà una durada aproximada de dos anys. Resultats esperats: El temps de recuperació postintervenció quirúrgica de LCA del grup INTo es veurà reduït després del protocol amb oclusió de tres setmanes, envers els altres dos grups.
Open Access
Efectivitat de l’entrenament amb oclusió vascular per a l’augment de la força muscular i la reducció de l’atròfia, després d’una artroplàstia total de genoll: protocol d’assaig clínic aleatoritzat
(2020) Planella Turon, Arnald
INTRODUCCIÓ: després d’una artroplàstia total de genoll, els nivells de força i massa muscular disminueixen significativament. L’entrenament amb oclusió vascular (BFRT) indueix l’augment de força i la hipertròfia. PREGUNTA CLÍNICA D’INVESTIGACIÓ: és més eficaç l’entrenament amb oclusió vascular (BFRT) combinat amb un tractament de fisioteràpia convencional que el tractament convencional aplicat de forma aïllada per a l’increment dels nivells de força i massa muscular d’EEII, la reducció del dolor i l’augment del ROM, en pacients recentment intervinguts d’artroplàstia total de genoll? OBJECTIU: valorar l’efectivitat de l’entrenament amb oclusió vascular (BFRT) en pacients d’entre 60 i 75 anys, recentment intervinguts d’artroplàstia total de genoll, respecte els nivells de força i massa muscular d’EEII, la reducció del dolor i l’augment del ROM durant els dos primers mesos post-cirurgia i 12 mesos després. METODOLOGIA: assaig clínic aleatortizat (ECA) a triple cec amb pacients d’entre 60 i 75 anys recentment intervinguts de pròtesi total de genoll a Catalunya. Els subjectes, seran distribuïts en un grup control, que rebrà el tractament rehabilitador convencional, i un grup experimental al qual s’incorpora l’entrenament amb oclusió vascular (BFRT) al tractament convencional. La durada del tractament serà de 2 mesos, amb tres sessions setmanals. Les variables analitzades seran els nivells de força i massa muscular d’EEII, el rang de moviment (ROM) i la intensitat del dolor. Aquestes seran valorades en 4 ocasions: abans de la cirurgia, 1 i 2 mesos després de l’inici del tractament, i 12 mesos després de finalitzar-lo.
Open Access
Efectivitat del Stroboscopic Vision Training sobre la capacitat neurocognitiva en el tractament de la reconstrucció del Lligament Creuat Anterior, en comparació al recomanat en les guies de pràctica clínica, en adults esportistes de rehabilitació hospitalària: Protocol d’Assaig Clínic Aleatoritzat Doble Cec
(2019) Calvo Estelrich, Xavier
Pregunta d’investigació: És efectiu el “Stroboscopic Visual Traning” en el tractament de la reconstrucció del Lligament Creuat Anterior envers al convencional recomanat per les guies de pràctica clínica, sobre la millora la capacitat neurocognitiva en esportistes adults de rehabilitació hospitalària? Objectiu: Avaluar l’efectivitat del “Stroboscopic Visual Training” sobre la capacitat neurocognitiva en esportistes adults de rehabilitació hospitalària amb reconstrucció del Lligament Creuat Anterior, en comparació al tractament convencional basats en les guies de pràctica clínica. Metodologia: Disseny d’estudi: és un assaig clínic aleatoritzat doble cec en pacients esportistes adults que ha sigut intervinguts mitjançant la reconstrucció del Lligament Creuat Anterior. Mostra: els participants són esportistes adults i amateurs (3h/setmana d’esport) amb intenció de retornar a l’activitat esportiva. Aleatorització: són assignats a l’atzar i de forma equivalent al grup control o experimental mitjançant una aleatorització simple. Els participants i els examinadors romandran cegats durant la intervenció. Intervenció: els pacients estan assignats aleatòriament per realitzar el tractament basat amb el “Stroboscopic Visual Training” (grup experimental) o realitzar el tractament convencional basat en les guies de pràctica clínica amb la incorporació de les ulleres estroboscòpiques a la menor intensitat, la qual no provoca cap efecte ni adaptació (grup control). Mesures: referent a l’objectiu principal s’utilitzarà el Software ImPACT per mesurar la capacitat neurocognitiva. Pels objectius secundaris, es valorarà el control motor mitjançant el Star Excursion Balance Test i el Tuck Jump Test, la percepció subjectiva del pacient amb el qüestionari KOOS (Knee Injury and Osteoarthritis Outcome Score) i el grau de satisfacció amb el tractament mitjançant l’EVA (Escala Visual Analògica). Calendari i avaluacions: la intervenció s’iniciarà al complir els criteris inicials i finalitzarà al obtenir l’alta mèdica per part del traumatòleg. Les avaluacions es realitzaran un cop finalitzada la intervenció, exceptuant la percepció subjectiva que també es valorarà prèviament.
Open Access
Efectivitat del tractament en Fisioteràpia respiratòria en pacients amb Fibrosi Sistèmica Nefrogènica: Estudi clínic aleatoritzat
(2020) del Barrio Mompel, Albert
Pregunta clínica d’investigació: És més eficaç un programa d’entrenament de la força progressiu en la intensitat de la càrrega (de moderada a vigorosa) respecte a l’entrenament d’intensitat moderada fixa, en la reducció de les complicacions respiratòries i del risc de mortalitat en pacients amb Fibrosi Sistèmica Nefrogènica? Objectiu: Comparar l’efecte d’un programa d’entrenament de la força d’intensitat progressiva respecte d’un programa d’intensitat fixa, sobre la força de la musculatura respiratòria en pacients amb Fibrosi Sistèmica Nefrogènica d’entre 18 i 80 anys. A més, de quantificar i comparar els canvis en la funció pulmonar, en la capacitat funcional, en la qualitat de vida i en la freqüència respiratòria. Metodologia: Estudi Clínic Aleatoritzat de tipus triple cec (estan cegats l’I-P i l’I-S, l’estadístic i els F-Av). La població elegible són les persones diagnosticades amb la NSF que habiten Catalunya i que compleixen els criteris de selecció per a participar en l’estudi. La mida mostral necessària és de 65 persones (n) i s’utilitza la tècnica de mostreig per conglomerat, en la qual es divideix la població en funció de les diferents regions sanitàries. Per a cadascun d’aquests conglomerats, es realitza un procés de mostreig aleatori simple per a prendre les 5 sub-mostres, i posteriorment un procés d’aleatorització simple per a cadascuna d’aquestes, de manera que s’assignen els participants en un dels dos grups d’estudi: el grup control, que realitza l’entrenament de força de la musculatura respiratòria d’intensitat progressiva, del 50 al 70% de la MIP, o el grup control, que realitza l’entrenament de força respiratòria d’intensitat fixa al 50% de la MIP. L’estudi és de tipus multicèntric i es porta a terme en 5 hospitals públics de Catalunya. La duració del tractament és de 8 setmanes, amb una freqüència de 6 sessions setmanals, de les quals 3 són supervisades i 3 no-supervisades.
Open Access
Efectivitat del treball de flexió dorsal del turmell per a la prevenció de la recidiva d’esquinç de turmell en bàsquet: assaig clínic aleatoritzat
(2020) Garcia Arrufat, Laura
Pregunta d’investigació: és efectiu el treball de flexió dorsal de turmell afegit al propioceptiu per a la disminució de les recidives en comparació amb el propioceptiu aïllat en esquinços de grau I i II en jugadors i jugadores de bàsquet? Objectiu: avaluar l’efectivitat del protocol combinat de treball propioceptiu i treball de flexió dorsal de turmell en comparació amb el propioceptiu aïllat, per a la disminució del risc de recidiva d’esquinç de turmell en jugadors de bàsquet. Metodologia: Disseny de l’estudi: assaig clínic aleatoritzat doble cec en jugadors de bàsquet que han estat rehabilitats d’un esquinç de grau I o II de turmell. Mostra: els participants són jugadors de bàsquet federat de més de 12 anys que hagin completat la rehabilitació i tinguin l’alta mèdica en els dos darrers mesos previs a l’inici de la intervenció. Aleatorització: els participants són distribuïts de forma aleatòria simple en dos grups: grup control i experimental. Intervenció: tindrà una durada de 8 setmanes i es realitzarà una sessió diària de 20 minuts de dilluns a divendres. El grup control durà a terme un treball d’exercicis propioceptius, i l’experimental, a més a més del propioceptiu, durà a terme 5 minuts de treball de dorsiflexió (estiraments i exercici capsular). Recollida de dades: s’usaran principalment el test de SEBT (Star Excursion Balance Test) per avaluar el control motor i l’App MyROM per mesurar l’angle de dorsiflexió del turmell. També s’usarà l’Eva (Escala Visual Analògica) per valorar el dolor, i un registre de recidiva i funció. Calendari i avaluacions: l’estudi tindrà una durada de 20 mesos. Les avaluacions es faran prèviament a la intervenció (SEBT, dorsiflexió, EVA), a diari (EVA), a la finalització de la intervenció (SEBT, dorsiflexió) i durant el seguiment posterior de 12 mesos (registre de recidiva i funció).
Open Access
Efectivitat dels exercicis “CORE” i els exercicis d’aixecament de pes sobre la intensitat del dolor, la força muscular, la discapacitat, la qualitat de vida i la recidiva en dolor lumbar mecànic nociceptiu: assaig clínic aleatoritzat
(2020-05) Mateu Verdera, Andreu
Pregunta clínica d’investigació: És més efectiu el tractament amb exercicis d’aixecament de pes que el tractament amb exercicis de control motor en pacients adults amb lumbàlgia mecànica nociceptiva? Objectiu: Comprovar si els exercicis d’aixecament de pes augmenten en major mesura la força muscular lumbar i abdominal, la qualitat de vida i disminueixen en major mesura la intensitat del dolor, la discapacitat i la recidiva que els exercicis de control motor, en adults amb dolor lumbar mecànic nociceptiu. Metodologia: Estudi experimental de tipus assaig clínic aleatoritzat controlat, de simple cec en persones adultes d’entre 18 i 64 anys diagnosticades de lumbàlgia mecànica nociceptiva pels metges d’atenció primària de Palma (Mallorca). L’estudi es realitzarà entre el juny del 2020 i el juliol del 2022, amb dos grups de tractament. El grup control, que realitzarà els exercicis de control motor o CORE i el grup experimental, que durà a terme el tractament amb exercicis d’aixecament de pes. Les dues intervencions es desenvoluparan amb dues sessions a la setmana durant un període de 10 setmanes. S’avaluarà abans i després de la intervenció el dolor (a través de l’escala visual anàloga), la discapacitat (a través del qüestionari de discapacitat d’Oswestry), la qualitat de vida (a través del qüestionari de salut SF-36) i la força muscular (a través del test de Biering-Sorensen, el de 60º flexió i el de pont lateral) i als 3, als 6 i als 12 mesos de finalitzar el tractament la recidiva.