Grau en Biotecnologia

Permanent URI for this collection

https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/46678

Treballs de fi de grau en Biotecnologia de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [Més informació]

Browse

Now showing 1 - 19 of 19

Open Access
Avenços en la producció de taxol en cultius in vitro de cèl·lules i teixits de Taxus spp
(2022-07) Almendro Martí, Maria
El taxol, és un metabòlit secundari obtingut en molt baixes concentracions de l'escorça del teix, trobat per primera vegada a l'escorça de Taxus brevifolia. A causa de la seva activitat anticancerosa contra diversos tipus de càncer, com el de mama i ovari, s'ha convertit en un dels fàrmacs antineoplàstics més efectius desenvolupats fins el moment. Malgrat els molts èxits clínics, l'obtenció limitada de taxol de l'escorça del teix no permet satisfer les demandes creixents de taxol al mercat. Per aquesta raó, aquest treball bibliogràfic pretén centrar-se en les diferents estratègies desenvolupades i d'altres que estan en recerca actualment per incrementar la producció de taxol mitjançant el cultiu in vitro de cèl·lules i teixits de Taxus spp. En aquesta revisió, es presentarà primerament la semi síntesi com a mètode per a la producció de taxol, a continuació, la producció de taxol en cultius in vitro de Taxus spp.: s'exposaran algunes de les optimitzacions que són efectives per augmentar la producció de taxol i, sobretot, s'emfatitzarà en els diferents elicitors utilitzats, especialment en els més recentment estudiats. A continuació, s'exposaran les diferents estratègies desenvolupades a nivell de laboratori amb els elicitors i les seves combinacions en cultius cel·lulars i de cal·lus de Taxus spp. Posteriorment, també es farà referència a l'enginyeria metabòlica aplicada fins al moment i es donarà a conèixer les diferents estratègies desenvolupades mitjançant elicitors en cultius cel·lulars i de hairy roots de Taxus media que incorporen el transgèn de la taxadiè sintasa de Taxus baccata per la producció de taxol. Finalment, s’identificaran alguns dels avenços en la producció de taxol en organismes heteròlegs. La informació recopilada demostra que se segueix investigant en nous mètodes més eficaços i sostenibles per una major producció de taxol, i s'identifica l'enginyeria metabòlica com la millor estratègia per incrementar la producció de taxol en un futur.
Open Access
Caracterización del fluido intersticial en distintos tipos tumorales. Estudio comparativo de la composición y de las metodologías de obtención
(2018) Ayala Bueno, Rosa
El càncer és una de les principals causes de mortalitat del món actual. L’interès per descobrir nous mecanismes inherents a l'inici, desenvolupament i progressió de la neoplàsia ha portat a implementar una nova aproximació amb caràcter marcadament traslacional: l'estudi del microambient tumoral. Fins ara, els canvis en l'ambient neoplàsic s'estudiaven gràcies als components que secreten les cèl·lules cancerígenes cultivades in vitro, el secretoma. No obstant això, la perspectiva actual es troba orientada principalment a l'estudi de l’interstici, espai comprès entre els òrgans del cos humà, i especialment en la fase fluïda del mateix. És tal la importància que ha adquirit l’interstici que s'ha arribat a considerar com un nou òrgan. A més, els estudis que s'han realitzat fins ara remarquen la possibilitat d'emprar el fluid intersticial tumoral com una prometedora font de biomarcadors que millorin el diagnòstic dels pacients amb càncer. En el present treball s'ha dut a terme una revisió bibliogràfica sobre la composició i rellevància funcional del fluid intersticial tumoral. A més, s’han realitzat estudis comparatius sobre la metodologia d’obtenció i sobre la composició proteica de tres tipus de tumors amb àmplia incidència. Amb això es pretén esbrinar el possible paper que exerceixen les proteïnes en la modulació del microambient del tumor, fet summament important per desenvolupar noves teràpies antineoplàsiques dirigides a frenar el creixement del tumor a nivell local i la metàstasi.
Open Access
CRISPR/Cas9: una nueva herramienta para la modificación del gen de PTEN mediante RNA-guía
(2016-07) Navaridas Fernández de Bobadilla, Raúl
CRISPR/Cas (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats/ CRISPR associated system) es un sistema de edición genómica que utiliza una endonucleasa derivada de la Cas9 bacteriana para introducir roturas de doble cadena en el DNA en lugares precisos del genoma usando un RNA guía complementario a la región diana. En este trabajo, se intenta desarrollar un knock-in en la línea celular HEK-293T, en donde la inserción del gen que codifica para la proteína de resistencia a la puromicina es producida por la recombinación homóloga directa (HDR) mediada por la Cas9 en el exón/intrón 1 del gen PTEN. PTEN (también conocido como MMAC1 o TEP1) codifica para una fostatasa dual de lípidos y de proteínas la cual actúa como supresor tumoral. Esta antagoniza la actividad de la PI3K defosforilando el fofatidilinositol (3,4,5)-trifosfato (PIP3) a fosfatidilinositol (4,5)-bifosfato (PIP2). Usando este enfoque, comparamos dos estrategias para la creación de los brazos de homología a partir de los cuales se producirá la HDR, centrándonos en la variación de la longitud de estos brazos. Finalmente, obtuvimos una línea celular HEK-293T en la que la expresión del gen PTEN estaba suprimida y la vía PI3K/Akt/mTOR alterada. Concluimos que en nuestro caso, el sistema CRISPR/Cas tiene una mayor eficiencia y eficacia al usar los brazos de homología largos.
Open Access
Els cultius cel·lulars com alternativa a l'experimentació animal
(2021-01) Alcoverro Mulet, Mercè
La toxicologia és l’estudi dels efectes adversos de productes químics en diversos sistemes biològics, i de forma molt especial en els humans. Engloba diferents àmbits com toxicitat per al desenvolupament, teratogenicitat, carcinogenicitat, mutagènesi, immunotoxicitat, neurotoxicitat i alteració endocrina, entre d’altres i per a dur-ho a terme es necessiten una combinació d’eines in silico, in vitro i in vivo. Tot i això, dels estudis realitzats in vivo amb models animals se’n pretén reemplaçar, reduir, i/o refinar l’ús (principi de les tres erres) i per a fer-ho hi ha noves opcions alternatives: Read-Across (RAx), New Approach Method (NAM) i Next-Generation Risk Assessment (NGRA), impulsades en gran part gràcies al projecte EU-ToxRisk. Aquesta revisió se centra en els models in vitro i algunes de les seves aplicacions concretes (ús en cosmètica, toxicitat reproductiva, toxicitat neurològica i en toxicitat vírica). Els sistemes poden ser més o menys complexos, dinàmics o estàtics, depenent dels punts biològics que es volen testar com pot ser la viabilitat cel·lular, integritat de la membrana, entre d’altres. Hi ha models cel·lulars simples que poden ser cultius cel·lulars primaris, línies cel·lulars contínues o cultius cel·lulars 3D. A més a més, si a aquests se’ls afegeix un grau de complexitat afegint microfluids o accions biofísiques es pot arribar a tenir sistemes més sofisticats com les impressions 3D i els multi-òrgans en un xip. Els models que incorporen una dinàmica de fluids, tensions i intercanvis de nutrients i residus redueixen la distància entre els sistemes in vivo i in vitro. Per a que finalment un model pugui ser utilitzat de forma regular i a més estigui acceptat, ha de ser validat i demostrar que respon a l’objectiu pel qual ha estat dissenyat. Tot i això, hi ha interrogants per resoldre que requereixen d’una constant investigació científica.
Open Access
Descripció i comparació de mètodes de detecció de contaminació produïda per pesticides en peixos
(2017) Sementé Bellmunt, Laura
La contaminació és un dels problemes que contribueix a la pèrdua de la biodiversitat. En el cas de la contaminació de les aigües superficials, pot afectar tant a la supervivència de les espècies aquàtiques (per exemple els peixos) com també a la salut dels humans, ja que la contaminació pot arribar-nos a través de la cadena tròfica. Aquest treball consistirà en una revisió bibliogràfica sobre els mètodes de detecció de la contaminació produïda per pesticides en els peixos, per tal de comparar-los entre ells i escollir el més adient. A més a més, s’estudiaran les tècniques analítiques emprades a l’hora de dur a terme el mètode escollit i també es compararan aquelles que permeten quantificar la presència dels pesticides en els peixos.
Open Access
Development of plant-based vaccines and diagnostic kits for SARS-CoV-2: a literature review
(2022-06) Rosa Espinet, Clàudia
La COVID-19 és la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2 el qual és responsable l’actual pandèmia. Malgrat els països del primer món aparentment han superat l’emergència sanitària que ha comportat la malaltia en qüestió, els països en vies de desenvolupament encara estan patint la malaltia i les seves conseqüències socioeconòmiques. Per tant, per tal d’acabar amb la transmissió del virus i prevenir mutacions d’aquest que podrien comprometre l’efectivitat de les actuals vacunes, cal que la humanitat proporcioni vacunes i tests de diagnosi de la malaltia a aquests països. La biotecnologia vegetal ofereix una solució adequada per a complir aquest objectiu: a més de proporcionar sistemes de baix cost i escalabilitat, els antígens del SARS-CoV-2 es poden emmagatzemar in planta sense el requisit d’una cadena de fred. Degut a aquests avantatges, moltes empreses han invertit en el desenvolupament de vacunes contra el SARS-CoV-2 produïdes en plantes. La primera vacuna comercial contra la COVID-19 fabricada en plantes es va produir mitjançant expressió transitòria en Nicotiana benthamiana, de la família del tabac, per la farmacèutica canadenca Medicago Inc. Aquesta vacuna rebé l’aprovació del govern del Canadà al febrer de 2022. A més a més, s’ha dut a terme una recerca extensiva en la matèria, la qual ha demostrat que els antígens del SARS-CoV-2 fabricats en plantes poden ser produïts eficient i econòmicament. Diversos experiments in vitro i in vivo han demostrat una activitat d’unió a la cèl·lula hoste dels antígens produïts en plantes comparable als antígens produïts en mamífers i són capaços de induir immunogenicitat. Així doncs, els sistemes d’expressió vegetals proporcionen una opció viable i rentable per als països en vies de desenvolupament.
Open Access
DNA Barcoding: sistema per la identificació genètica d’espècies i anàlisis de la biodiversitat
(2017) Monfà Escolà, Ramon
El DNA Barcoding és una tècnica innovadora, utilitzada per primer cop a inicis del segle XXI, que permet la identificació d’organismes basada en marcadors taxonòmics basats en les seqüències d’ADN dels gens COI, rbcL, matK, ITS i altres. L’aplicació al Barcoding de les tècniques de seqüenciació massiva, han permès l’expansió d’aquesta metodologia, al permetre l’obtenció de seqüències de diferents espècies a partir de mostres complexes. La tècnica permet no només la identificació d’organismes, sinó també la caracterització de la biodiversitat que presenta un ecosistema, com també la evolució d’aquesta en transcurs del temps. El potencial del DNA Barcoding és irrefutable, bases de dades públiques com BOLD posen a disposició milions de barcodes, facilitant la catalogació d’espècimens com la identificació de noves espècies. L’objectiu d’identificar i establir les relacions filogenètiques de tots els organismes del planeta, cada cop esdevé més una possibilitat gràcies al DNA Barcoding.
Open Access
Estudio comparativo de la proteómica del secretoma cutáneo en función de la metodología de obtención, la transformación tumoral y la metástasis
(2018-01) Iranzo Martínez, María
El secretoma és el conjunt de molècules que secreta una cèl·lula, incloent metabòlits, microRNAs i proteïnes. La composició proteica del secretoma ja ha estat caracteritzada en diversos teixits normals, com l'epidermis, utilitzant diferents aproximacions experimentals i tècniques. No obstant això, s'ha comprovat que les cèl·lules tumorals presenten canvis en la composició del secretoma respecte als teixits sans, i que aquestes variacions són importants en el desenvolupament tumoral i en la metàstasi. El carcinoma escamós cutani, la segona forma més comuna de càncer de pell, té un elevat poder invasiu i deriva en metàstasi quan no es tractat i extirpat aviat. En aquest treball s'ha dut a terme una revisió i una anàlisi comparativa de la composició proteica del secretoma de l'epidermis proporcionada per diferents treballs. A més, s'han analitzat les variacions entre el secretoma proposat per al carcinoma escamós de pell i el teixit cutani normal. Tal com mostren els resultats, la diversitat en la composició del secretoma, en funció de les aproximacions d'obtenció, conclou la gran influència que suposa la metodologia. A més, les anàlisis realitzades han permès trobar proteïnes del secretoma exclusives del carcinoma escamós de pell, sent possible la seva utilització com a biomarcadors.
Open Access
Estudio de la interacción entre la quinasa de ciclo CDK4 y la proteína multifuncional PHB2
(2014) López Alcalde, David
La quinasa depenent de ciclina CDK4 té un paper ben documentat en la regulació del cicle cel·lular. A part, existeixen sòlids indicis que la involucren en la regulació metabòlica. Prèviament en el laboratori s'havia descrit una interacció entre CDK4 i PHB2. Les prohibitinas són proteïnes ben conservades evolutivament a les quals s'ha assignat una varietat dispar de funcions, entre elles participar en vies de senyalització cel·lular que afecten al cicle cel·lular i la proliferació, i ser necessàries per al desenvolupament normal dels mitocondris i el manteniment de la funció mitocondrial. En aquest treball, es demostra mitjançant inmunoprecipitaciones in vivo i fraccionament cel·lular respectivament la interacció entre CDK4 i PHB2 en diferents models cel·lulars sota condicions endògenes d'expressió i la localització d'ambdues proteïnes en els mitocondris. Els resultats suggereixen que aquesta interacció ha de ser relativament feble, indiquen que no depèn de ciclina D1 - la principal ciclina associada a CDK4 i que podria estar competint amb PHB2 per la unió a aquesta - i són compatibles amb una interacció a nivell mitocondrial. Nosaltres proposem que el paper essencial que CDK4 juga en la fisiologia del mitocondri podria estar intervingut per la seva interacció amb PHB2. Futures recerques seran necessàries per aprofundir en el mecanisme molecular de l'enigmàtica relació entre CDK4 i les prohibitinas.
Open Access
Factors de transcripció implicats en el fenòmen de tolerància isquèmica en còrtex de ratolí adult
(2017-01) Sanz Alcázar, Arabela
L’anàlisi d’arrays de mRNA dels ratolins amb el condicionament isquèmic va mostrar que 8 factors de transcripció (FTs) controlen fins 80% dels gens expressats diferencialment 24h després de la inducció de la tolerància isquèmica (IT). El treball actual utilitza la tècnica d’immunofluorescència i el Western blot per validar l'expressió d’aquests FTs i comprovar les vies biològiques que participen en aquest fenotip neuroprotector. Els resultats van mostrar que 24 h després del condicionament, la TI té efectes tant, en la vasculatura cerebral com en el metabolisme de la glucosa. Es va observar un augment de la tinció dels vasos cerebrals, els quals presentaven també un diàmetre més gran. També es va detectar un augment dels nivells dels receptors de glucosa Glut-1 i l'enzim GAPDH. Dos dels FTs que es van proposar, van mostrar la seva expressió en la vasculatura en ratolins condicionats. D'altra banda, l'anàlisi del promotor de Glut-1 i altres relacionats amb la vasculatura i el metabolisme de la glucosa, van mostrar un enriquiment dels llocs per a aquests FTs. En conclusió, la neuroprotecció per condicionament, podria ser, en part, regulada per dos FTs que indueixen la vasodilatació i augmenten el metabolisme de la glucosa.
Open Access
iPSC aplicadas al tratamiento del Parkinson
(2021) Úbeda Sáez, Esther
El Parkinson es una enfermedad neurodegenerativa que afecta principalmente al movimiento de las personas. Este trastorno se origina debido a la pérdida de las neuronas dopaminérgicas (DA) que son las encargadas de producir dopamina. La enfermedad del Parkinson (EP) puede ser genética (familiar) o idiopática (esporádica). Actualmente, las terapias disponibles solo tratan los síntomas y el estudio de la enfermedad está limitado por no disponer de tejido cerebral vivo, por esta razón, hasta el momento la investigación se había basado en modelos animales. Sin embargo, la tecnología iPSC supera estas limitaciones, puesto que permite generar neuronas dopaminérgicas con las que establecer modelos para estudiar la enfermedad, para testar posibles fármacos e incluso para llevar a cabo trasplantes celulares. En esta revisión, primero se detallará el protocolo de reprogramación y diferenciación, es decir, como transformar las células somáticas en iPSC para luego convertirlas en neuronas DA. A continuación, se especificarán algunos modelos establecidos a partir de neuronas DA generadas por la técnica de las iPSC para estudiar la patología de la enfermedad cuando está asociada a mutaciones genéticas, es decir, cuando se trata de la EP familiar. Del mismo modo, se enunciarán modelos para comprender la EP idiopática. También mediante modelos de la EP, se analizará cómo afecta el envejecimiento y los factores ambientales en el desarrollo de la enfermedad y, como las técnicas de edición del genoma juegan un papel importante en ella. Seguidamente, se aportarán los nombres de posibles dianas o agentes terapéuticos contra la EP. Finalmente, se hablará del trasplante celular haciendo hincapié en: la fuente celular, la ubicación y la estrategia de inervación óptima, la seguridad y la respuesta inmune del trasplante. Se expondrá el primer trasplante humano realizado en Japón con las neuronas DA generadas a partir de iPSC.
Open Access
Mapping of the binding domains of the axon guidance receptor Unc5B to Netrin-1 and FLRT3
(2013-07) Buil Vela, Núria
Anàlisi de les interaccions, a nivell neuronal, que tenen lloc durant el desenvolupament embrionari entre el receptor Unc5B (receptor present a la membrana) i les proteïnes Netrin-1 i FLRT3 (fibronectin and leucine-rich transmembrane proteins). La interacció entre aquest receptor i Netrin-1 ha estat profundament estudiada fins al moment, de manera que es coneix que aquesta promou una repulsió en la guia d’axons durant el desenvolupament embrionari. A més, la interacció està implicada en la senyalització per a diferents processos com l’angiogènesi i la supervivència cel·lular. Per altra banda, la interacció entre neurones Unc5B positives i FLRT3, promou un retard en la migració de les neurones. Diversos estudis demostren que aquest retard en la migració està relacionat amb certes patologies mentals.
Open Access
MicroRNAs com a reguladors moleculars implicats en el silenciament de gens post-transcripcional en el sistema radicular d’Arabidopsis thaliana
(2017) Feixes i Prats, Elisenda
Les plantes han desenvolupat una facultat d’adaptació impressionant per a fer front a diverses i canviants condicions ambientals. En aquest context, les arrels han assumit aspectes nutricionals i l’arquitectura del sistema radicular es pot modular en resposta a la disponibilitat de nutrients o interaccions biòtiques amb microorganismes del sòl. Aquesta adaptabilitat requereix una bona sintonització de l'expressió gènica. De fet, l'especificació i el desenvolupament de l'arrel són processos altament complexos que requereixen xarxes de regulació de gens implicades en la regulació hormonal i la identitat cel·lular. Entre els diferents components moleculars que controlen el desenvolupament de l'arrel, els microRNAs (miRNAs) són actors clau per a la ràpida regulació de l'expressió gènica. Els microRNAs (miRNAs) són RNAs petits, no codificants que controlen l'expressió gènica a través de l'escissió del mRNA diana. En les plantes, aquests RNAs de 20-24 nucleòtids es processen a partir de regions amb estructura de forqueta de transcrits primaris llargs per un enzim Dicer-Like, i es carreguen al component ARGONAUTE (AGO) del RNA – Induced Silencing Complex (RISC). La complementarietat entre el complex miRNA/mRNA dirigeix RISC per reconèixer i reprimir transcripcions específiques a través de l'activitat endonucleasa de l'AGO.
Open Access
Noves tendències versus mètodes convencionals en l’elaboració de vi
(2017) Pijuan Josa, Olga
Durant aquesta última dècada, amb el moviment naturista que ha envaït el món alimentari, han aparegut els vins “naturals”, ecològics i biodinàmics. Aquests estan guanyant mercat, ja que el component de respecte al medi ambient que porten associat és de gran interès pels consumidors. En aquest treball es defineixen aquests vins i es recull la informació actual sobre la situació i característiques d’aquests en relació a qualitat, salubritat i impacte al medi ambient envers els vins convencionals. Es pot veure que falta molta recerca per fer, per tal de conèixer millor les diferències en el producte final, ja que per ara la majoria de diferències notòries s’han observat a nivell de vinya. És important també buscar més informació sobre la salubritat dels vins “eco” degut a la presència d’estudis que detecten una major concentració de substàncies nocives com les amines biògenes en aquests. Els vins “naturals” no s’han inclòs en les comparacions degut a la falta de regulació d’aquests, ja que actualment no són acceptats com una tipologia de vi ni hi ha empreses que els certifiquin.
Open Access
El paper de FLRT3 en la neurogènesi hipocampal adulta
(2017) De Bolòs Sánchez, Anna
En aquest Treball de Final de Grau s’ha realitzat una proposta de projecte de Recerca seguint el model de MEMORIA CIENTÍFICO-TÉCNICA DE PROYECTOS INDIVIDUALES (TIPO A o B) de la convocatòria Retos del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. El primer objectiu d’aquest treball és conèixer què és un projecte de Recerca, els tipus de projectes existents i l’abast i l’impacte que tenen. També se n’ha estudiat la seva situació actual i el seu finançament tant a nivell català, espanyol i en el marc europeu. Finalment, s’ha desenvolupat una proposta de projecte de Recerca per a realitzar una investigació determinada. Respecte al projecte de Recerca que volem emprendre, en aquest Treball de Final de Grau s’estudia quins són els mecanismes específics pels quals FLRT3 induiria la neurogènesi en l’hipocamp adult, mitjançant la interacció directa o indirecta amb els seus lligands. FLRT3 podria ser involucrada en la formació de noves sinapsis que promouen la neurogènesi en l’hipocamp adult de ratolins. Aquesta troballa desperta un gran interès ja que, si traslladem aquests coneixements de l’organisme model (el ratolí) als humans, podria utilitzar-se per revertir malalties que afecten al cervell, que són cada cop més, molt presents en la població.
Open Access
Produccción de Coenzima M en Saccharomyces cerevisiae. Uso de Saccharomyces cerevisiae como modelo en la producción de metano
(2013-07) Santamaría Martos, Fernando
El proyecto consiste en introducir la ruta de producción de Coenzima M en un organismo modelo como es la levadura Saccharomyces cerevisiae. La Coenzima M es un metabolito esencial en la producción de metano en los organismos metanogénicos. Mediante análisis de optimización de codones para la expresión en S. cerevisiae, se han diseñado los genes comA y comB (que codifican para los dos primeros enzimas de la ruta biosintética de Coenzima M) partiendo de las secuencias respectivas en la bacteria Bacillus subtilis. En paralelo, es necesario fabricar 4 vectores de clonación con un promotor regulable funcional en la levadura y con marcadores de selección distintos entre sí, de los cuales en este trabajo se han construido dos. Estos vectores son integrativos para no tener problemas con la pérdida de plásmido, y son portadores del promotor tetO regulable por tetraciclina, bajo el control del cual se coloca el gen respectivo. El objetivo final es que en cada vector se exprese en levadura cada uno de los 4 genes de la ruta, habiéndose clonado en este trabajo el gen comA y comB y habiéndose comprobado también la expresión del mismo en la levadura mediante Northern blot. El proyecto se engloba en el marco de poder eliminar la producción de metano que realizan microorganismos del rumen de los rumiantes.
Open Access
Propuesta de proyecto de investigación: Papel de RhoE como mecanismo molecular implicado en la regulación del plegamiento de la corteza cerebral en mamíferos durante el desarrollo
(2017) Herrero Lorenzo, Marina
Elaboració d’una proposta de projecte d’investigació científic competitiu que segueix el model “I+D Excelencia” 2017 requerit pel “Programa estatal de fomento de la Investigación científica y técnica de Excelencia” amb el propòsit de buscar la financiació per la realització d’una investigació de ciència bàsica en el camp de la Neurobiologia molecular. Al llarg de l’evolució, el cervell humà ha aconseguit créixer gracies a la capacitat de plegament de la escorça cerebral. Fins fa ben poc, es sabia que aquest fet era degut al augment del espai, però s’ha descobert que existeixen mecanismes que estan darrere d’aquests processos de plegament. En aquesta proposta de projecte es vol estudiar el paper de la proteïna RhoE. Es sap que, en animal amb cervell llis, participa en la regulació dels processos de migració de les neurones i es pensa que pot estar també involucrada amb el correcte desenvolupament del plegament de l´escorça cerebral. Utilitzant ratolins mutants de RhoE, es busca caracteritzar el paper de RhoE en el desenvolupament de solcs corticals. Per fer-ho, també es determina la funció de RhoR en l’adhesió i proliferació en l´escorça cerebral i la seva participació en la migració radial neuronal
Open Access
Terapias basadas en tecnología de células madre para el tratamiento de enfermedades del corazón
(2022) García Carpi, Sandra
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món. A causa de la insuficient capacitat regenerativa del cor, la lesió produïda per la isquèmia miocàrdica comporta la pèrdua massiva de cardiomiòcits afectant la funció del cor, cosa que pot derivar en una insuficiència cardíaca. Actualment, els tractaments terapèutics presenten limitacions. En aquest context, les teràpies basades en cèl·lules mare sorgeixen com una tecnologia prometedora ja que el seu potencial de diferenciació en diferents tipus cel·lulars permet obtenir cardiomiòcits que, en un principi, són capaços de regenerar el teixit lesionat i millorar la funció cardíaca. Tot i que un elevat nombre d'estudis han demostrat que aquest tipus de teràpia és un enfocament esperançador, els resultats obtinguts a molts assajos clínics són controvertits ja que els beneficis observats són limitats. Aquesta revisió pretén aportar una visió general dels diferents tipus de cèl·lules mare utilitzats, els mecanismes d'acció possibles, les estratègies que s'estan desenvolupant per optimitzar la teràpia, els desafiaments existents i les perspectives futures.
Open Access
Understanding how metabolism can make or break a plant's ability to adapt to extreme conditions: the Tamarix case study in the Negev
(2019-07) Brenes Guallar, Megan Alexandra
Les propostes de recerca són un pas necessari per a dur a terme els projectes de recerca en qüestió amb èxit. L'objectiu principal d'aquest projecte inclou aprendre què són les propostes de recerca, a on enviar-les i com redactar-les. La proposta descrita en l'apartat 4. PROPOSAL es basa en els directius proporcionats per la iniciativa d'Horizon 2020 de la Comissió Europea. La proposta mencionada prèviament es basa en les propietats úniques de la planta desèrtica Tamarix que es troba al Nègueb (Israel). El projecte de recerca que es proposa es centra sobretot en la supervivència de la planta en ambients àrids i amb una salinitat elevada. Si es desenvolupa correctament, aquest projecte podria conduir a la informació necessària per a transferir els mecanismes de resistència a la sal que posseeix Tamarix a conreus amb una alta importància econòmica. Així, podria ajudar a fer front als problemes relacionats amb el canvi climàtic global, com pot ser la desertificació. Una alternativa a conrear camps afectats per condicions d'estrès és dedicar aquestes àrees afectades a la producció de biomassa per biocombustibles. En general, escriure un Treball de Final de Grau que es basa en planificar un projecte de recerca i elaborar una proposta sobre aquest és una habilitat crucial per als investigadors aspirants. Els projectes es romandran com a idees si no es porten al món real a través de l'interès que aquests generen i del finançament obtingut per les propostes.

Browse

Browsing Grau en Biotecnologia by Title

Results Per Page

Sort Options